Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta, 21 d’octubre de 2014
Comentant l’Evangeli del dia, en el qual un home demana a Jesús que intervingui per resoldre una qüestió d’herència amb el seu germà, el papa desenvolupa el problema de la nostra relació amb els diners.
“Aquest és un problema de cada dia. Quantes famílies s’han destruït pel problema dels diners! Germà contra germà; pare contra fill... És aquesta la primera conseqüència d’aquesta actitud d’estar aferrats als diners, destrueix! Quan una persona està aferrada als diners, es destrueix a si mateixa, destrueix la família! Els diners destrueixen! Ho fan, això, oi? T’aferren. Els diners serveixen per portar endavant moltes coses bones, moltes tasques per desenvolupar la humanitat, però quan el teu cor s’aferra d’aquesta manera, et destrueix”.
Jesús explica la paràbola de l’home ric, que viu per acumular “tresors per a si mateix” i “no s’enriqueix davant de Déu”. L’advertència de Jesús és la d’allunyar-se de tota cobdícia.
“És això el que fa mal: la cobdícia en la meva relació amb els diners. Tenir-ne més, tenir-ne més, tenir-ne més... Et porta a la idolatria, et destrueix la relació amb els altres! No els diners, sinó l’actitud, que s’anomena cobdícia. A més aquesta cobdícia et fa posar malalt, perquè fa que ho pensis tot només en funció dels diners. Et destrueix, t’emmalalteix... I al final – això és el més important – la cobdícia és un instrument de la idolatria, perquè va pel camí contrari respecte al que ha fet Déu amb nosaltres. Sant Pau ens diu que Jesucrist, que era ric, es va fer pobre per enriquir-nos a nosaltres. Aquest és el camí de Déu: la humilitat, abaixar-se per servir. En canvi, la cobdícia et porta pel camí contrari: tu, que ets un pobre home, et fas Déu per la vanitat. És la idolatria!”.
Per això Jesús diu coses “tan dures, tan fortes contra aquest aferrament als diners. Ens diu que no podem servir dos amos: o Déu o el diner. Ens diu que no ens preocupem, que el Senyor sap què és el que necessitem” i ens convida “a l’abandonament confiat cap al Pare, que fa florir els lliris del camp i dóna de menjar als ocells”. L’home ric de la paràbola continua pensant només en les riqueses, però Déu li diu: ‘Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida!’. “Aquest camí contrari a Déu és una insensatesa, et porta lluny de la vida, destrueix tota fraternitat humana”.
“El Senyor ens ensenya quin és el camí: no és el camí de la pobresa per la pobresa. No! És el camí de la pobresa com a instrument perquè Déu sigui Déu, perquè Ell sigui l’únic Senyor! No l’ídol d’or! I tots els béns que tenim, el Senyor ens els dóna per fer anar endavant el món, la humanitat, per ajudar, per ajudar els altres”.
“En el dia d’avui guardem en el cor la Paraula del Senyor: ‘Aneu amb compte i allunyeu-vos de tota cobdícia, perquè encara que algú visqui en l’abundància, la seva vida no depèn del que posseeix’”.
Traducció: Marta Nin
