Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 17 de maig de 2013
Al centre de l’homilia hi ha l’Evangeli d’avui en el qual Jesús Ressuscitat demana tres vegades a Pere si l’estima. “És un diàleg d’amor, entre el Senyor i el seu deixeble”, explica el papa, que recorre la història de les trobades de Pere amb Jesús: des del primer “Segueix-me” al nom nou “Et diràs Cefes, Pedra”, és a dir, la seva missió. “Pere no havia entès res” subratlla Francesc, però “la seva missió ja hi era”. Després, quan Pere el reconeix com a Crist i tot seguit diu que no al camí de la creu, i Jesús que li contesta: “Allunya’t de mi, Satanàs!” i “ell accepta aquesta humiliació”. Pere – afirma el papa – sovint “creia que era bo”, en el Getsemaní es demostra “apassionat” i “pren l’espasa” per defensar Jesús, però després el nega tres vegades. I quan Jesús el mira de fit a fit amb aquella mirada “tan maca”, Pere plora. “En aquestes trobades Jesús va fent madurar l’ànima de Pere, el cor de Pere”, el fa madurar en l’amor. Per això, quan Pere sent que Jesús li demana tres vegades: “Simó, fill de Joan, m’estimes?”, se n’avergonyeix, perquè se’n recorda de quan havia dit tres vegades que no el coneixia.
“Pere es va entristir perquè per tercera vegada Jesús li va preguntar ‘M’estimes?’ Aquest dolor, aquesta vergonya... Un gran home, aquest Pere... pecador, pecador. Però el Senyor li fa sentir, a ell, i també a nosaltres, que tots som pecadors. El problema no és ser pecadors: el problema és no penedir-se del pecat, no avergonyir-se del que hem fet. És aquest el problema. I Pere sent aquesta vergonya, té aquesta humilitat, oi? El pecat, el pecat de Pere, amb el cor gran que tenia, el porta a una nova trobada amb Jesús, a la joia del perdó”.
El Senyor no abandona la seva promesa, de quan li havia dit “Tu ets Pedra”, per això, li diu “Pastura el meu ramat”. O sigui que “entrega el seu ramat a un pecador”.
“Però Pere era un pecador, no pas un corrupte, eh? Pecadors, sí, tots: corruptes, no! Un cop vaig saber d’un capellà, un bon rector que treballava bé; va ser nomenat bisbe, i ell se n’avergonyia perquè no se’n sentia digne, tenia un gran turment espiritual. Se’n va anar a veure el seu confessor. I el confessor el va escoltar i li va dir: ‘No has de tenir por. Si a Pere, que la va fer tan grossa, el van fer papa, tu ves endavant!’. És que el Senyor és així. El Senyor és així. El Senyor ens fa madurar amb moltes trobades amb Ell, també amb les nostres febleses, quan les reconeixem, amb els nostres pecats...”.
Pere “es va deixar modelar” per “moltes trobades amb Jesús", i això “ens és útil a tots nosaltres, perquè nosaltres anem pel mateix camí”. “Pere és un gran home” – afirma el papa – no “perquè sigui un home capaç” sinó perquè “és un home noble, té un cor noble, i aquesta noblesa el porta al plor, el porta a aquest dolor, a aquesta vergonya i també a ocupar-se de pasturar el ramat”.
“Demanem al Senyor, avui, que aquest exemple de la vida d’un home que es troba contínuament amb el Senyor, i el Senyor el purifica, el fa més madur amb aquestes trobades, ens ajudi a nosaltres a anar endavant, buscant el Senyor i trobant-lo, tenint una trobada amb Ell. Però encara és més important deixar-se trobar pel Senyor: Ell sempre ens busca, Ell sempre és a prop nostre. Tot i així, tantes vegades mirem cap a una altra banda perquè no tenim ganes de parlar amb el Senyor o de deixar que Ell ens trobi. Trobar el Senyor, sí, però més important és deixar-se trobar per Ell: això és una gràcia. És aquesta la gràcia que ens ensenya Pere. Demanem-la avui aquesta gràcia. Que així sigui”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.