Que el Senyor estovi els cors durs, que condemnen tot el que és fora de la Llei. Així ha parlat el Papa Francesc a la missa matinal d’avui a Casa Santa Marta. No saben, diu, que la tendresa de Déu és capaç de treure un cor de pedra i posar-hi en seu lloc, un de carn. El servei de Debora Donnini:
Sant Esteve és un «testimoni d’obediència», com Jesús, i precisament per això va ser perseguit. A l’homilia Francesc posa el punt de partida a la Primera Lectura d’avui, que explica el martiri d’Esteve, i continua amb la reflexió sobre el fet que el cristià és un testimoni d'obediència. Els que el lapidaren, no entenien la Paraula de Déu. Esteve els havia anomenat «obstinats», «incircumcisos de cor i d’orelles» i dir a algú «incircumcís», apunta el Papa, era com dir-li «pagà». Francesc demana reflexionar sobre diferents maneres de no entendre la Paraula de Déu. Per exemple, Jesús anomena els deixebles d'Emmaús «ximples», una expressió que no és pas una lloança però que tampoc és tant forta com la que fa servir Esteve: els deixebles d'Emmaús no ho entenien, eren temerosos per què no volien problemes, «tenien por» però «eren bons», «oberts a la veritat». Quan Jesús els reprova, deixen entrar les seves paraules i el seu cor s’escalfa mentre que els qui van lapidar Esteve, «estaven furiosos», no volien escoltar. Aquest és el drama de la «clausura del cor»: «el cor dur», diu el Papa.
Al salm 94 el Senyor adverteix el seu poble exhortant a no induir el cor i després, amb el profeta Ezequiel, fa una «promesa preciosa»: la de canviar el cor de pedra pel de carn, és a dir «que sàpiga escoltar» i «rebre el testimoni de l’obediència»:
«Això fa patir tant, tant, l’Església: els cors tancats, els cors de pedra, els cors que no volen obrir-se, que no volen sentir; els cors que només coneixen el llenguatge de la condemna: saben condemnar; no saben dir: Explica’m, per què dius això? Per què això? Explica’m...» No: estan tancats. Ho saben tot. No necessiten cap explicació».
El retret que els fa Jesús és haver matat els profetes «per què us deien el que no us agradava», recorda Francesc. Un cor tancat de fet no deixa entrar l’Esperit Sant:
«No hi havia lloc als seus cors per l’Esperit Sant. En canvi, la Lectura d’avui ens diu que Esteve, ple de l’Esperit Sant, ho havia entès tot: era testimoni de l’obediència del Verb fet carn, i això ho fa l’Esperit Sant. Era ple. Un cor tancat, un cor obstinat, un cor pagà no deixa entrar l’Esperit i se sent suficient en sí mateix».
Els dos deixebles d'Emmaús «som nosaltres», diu el Papa, «tants dubtes», «tants pecats», que tants cops «volem allunyar-nos de la Creu, de les proves» «però fem espai per a sentit Jesús que ens escalfa el cor». A l'altre grup, aquells que són «tancats en la rigidesa de la llei», que no volen sentir, Jesús -recorda el Papa- ha parlat molt, dient coses «més lletges» que les que va dir Esteve. I Francesc conclou fent referència a l’episodi de l’adúltera, que era una pecadora. «Cadascú de nosaltres -subratlla- entra en diàleg entre Jesús i la víctima dels cors de pedra: l’adúltera». A tots aquells que volien lapidar-la, Jesús només els respon: «Mireu dins vostre».
«Avui, mirem aquesta tendresa de Jesús: el testimoni de l’obediència, el Gran Testimoni, Jesús, que ha donat la vida ens fa veure la tendresa de Déu confrontada a nosaltres, als nostres pecats, a les nostres debilitats. Entrem en aquest diàleg i demanem la gràcia que el Senyor entendreixi una mica el cor dels rígids, d’aquella gent que està aferrada sempre a la Llei i condemna tot el que queda fora. No saben que el Verb esdevé carn, que el Verb és testimoni d’obediència. No saben que la tendresa de Déu és capaç de canviar un cor de pedra i posar-hi un de carn».
Traducció per Mònica Mor
