El Papa a Santa Marta: la familiaritat amb Jesús ens fa lliures

«Aquells qui escolten la Paraula de Déu i la posen en pràctica»: aquest és el concepte de família per Jesús, una família «més gran que amb la que arribem al món». És la primera observació del Papa extreta de l’Evangeli de Lluc d’avui, en el qual el mateix Senyor anomena «mare», «germans» i «família» tots aquells que l’envolten i l’escolten durant la prèdica. Això, comenta el Papa, «fa pensar en el concepte de familiaritat amb Déu i amb Jesús» que és quelcom més en relació a ser «deixebles» o «amics»; no és una actitud «formal», ni «educada» ni tant sols «diplomàtica» destaca. Aleshores, «què significa aquesta paraula que els pares espirituals han fet servir tant i ens han ensenyat a l’Església?»

Significa, abans que res, explica Francesc, «entrar a casa de Jesús: entrar i viure en aquella atmosfera que hi ha a casa de Jesús. Viure allà, contemplar, ser lliures, allà. Per què els fills són lliures, els que habiten la casa del Senyor són lliures, els qui tenen familiaritat amb ell són els lliures. Els altres, fan servir la paraula de la Bíblia, són els «fills de l’esclau», diguem-ho així, són cristians però no gosen apropar-se, no gosen tenir aquesta familiaritat amb el Senyor, sempre hi ha una distància que els separa del Senyor».

Però la familiaritat amb Jesús, tal i com ens ensenyen els grans Sants, afegeix el Papa, vol dir també «ser amb Ell, mirar-lo, escoltar la seva Paraula, mirar de posar-la en pràctica, parlar amb Ell». I la paraula, la pregària, subratlla Francesc: «la pregària que es fa també al carrer: «Però, Senyor què penses?». Aquesta és la familiaritat, oi? Sempre. Els Sants la hi tenien. Santa Teresa, és maco això, per què diu que trobava el Senyor per tot arreu, la familiaritat amb el Senyor era per tot arreu, fins i tot a les cassoles de la cuina, era així.

Familiaritat és «romandre» en presència de Jesús com ell mateix ens aconsella a l’Últim sopar o com ens recorda l’inici de l’Evangeli, destaca Francesc, quan Joan indica: «Aquest és l’anyell de Déu que treu els pecats del món. I Andreu i Joan van seguir Jesús» i, tal com està escrit, «van romandre, van estar amb Ell tot el dia».

Així, confirma un cop més el Papa, l’actitud de familiaritat, no aquell dels cristians que es mantenen a distància de Jesús, «tu allà i jo aquí». Demana Francesc a cadascú: «fem el pas en aquesta actitud de familiaritat amb el Senyor. El cristià, amb problemes, que va en autobús, al metro i interiorment parla amb el Senyor o com a mínim sap que el Senyor el mira, que li és proper: aquesta és la familiaritat, proximitat, sentir-se de la família de Jesús. Demanem aquesta gràcia per tots nosaltres, entendre què significa familiaritat amb el Senyor. Que el Senyor ens doni aquesta gràcia».

Traducció per Mònica Mor