Audiència General 18 de desembre 2024
Cicle – Jubileu 2025. Jesucrist, la nostra esperança.
I. La infantesa de Jesús. 1. Genealogia de Jesús (Mt 1,1-17). L’entrada del Fill de Déu en la història
Estimats germans i germanes, bon dia.
Avui comencem el cicle de catequesis que tindrà lloc al llarg de l’Any jubilar. El tema és “Jesucrist la nostra esperança”: és Ell, de fet, la meta del nostre pelegrinatge, i Ell mateix és el camí, el camí que cal recórrer.
La primera part tractarà de la infantesa de Jesús, que ens és narrada pels Evangelistes Mateu i Lluc (cf. Mt 1–2; Lc 1–2). Els Evangelis de la infantesa parlen de la concepció virginal de Jesús i del seu naixement des del ventre de Maria; recorden les profecies messiàniques que es compleixen en Ell i parlen de la paternitat legal de Josep, que empelta el Fill de Déu en el “tronc” de la dinastia davídica. Ens presenten Jesús com un nounat, infant i adolescent, sotmès als seus pares i, al mateix temps, conscient d'estar totalment dedicat al Pare i al seu Regne. La diferència entre els dos Evangelistes és que mentre Lluc explica els esdeveniments a través dels ulls de Maria, Mateu ho fa amb els de Josep, insistint en una paternitat tan inèdita.
Mateu obre el seu Evangeli i tot el cànon del Nou Testament amb la "genealogia de Jesucrist fill de David, fill d’Abraham" (Mt 1,1). Es tracta d’una llista de noms ja presents en les Escriptures Hebrees, per mostrar la veritat de la història i la veritat de la vida humana. De fet, "la genealogia del Senyor està formada per una història veritable, on són presents alguns noms una mica problemàtics i se subratlla el pecat del rei David (cf. Mt 1,6). Tot, però, acaba i floreix en Maria i en el Crist (cf. Mt 1,16)" (Carta sobre la renovació en l’estudi de la història de l’Església, 21 novembre 2024). Llavors apareix la veritat de la vida humana que passa d’una generació a l’altra aportant tres coses: un nom que conté una identitat i una missió úniques; la pertinença a una família i a un poble; i finalment l’adhesió de la fe al Déu d’Israel.
La genealogia és un gènere literari, és a dir una forma adequada per transmetre un missatge molt important: ningú es dona la vida a si mateix, sinó que la rep com un do dels altres; en aquest cas, es tracta del poble elegit i que hereta el dipòsit de la fe dels pares; en transmetre la vida als fills, els dona també la fe en Déu.
Tanmateix, a diferència de les genealogies de l’Antic Testament, on només apareixen noms masculins, perquè a Israel és el pare qui imposa el nom al fill, en la llista de Mateu entre els avantpassats de Jesús apareixen també les dones. En trobem cinc: Tamar, la nora de Judes que, quan queda vídua, es fa passar per prostituta per assegurar una descendència al seu marit (cf. Gen 38); Racab, la prostituta de Jericó que permet als exploradors hebreus entrar en la terra promesa i conquerir-la (cf. Josuè 2); Rut, la moabita que, en el llibre homònim, resta fidel a la sogra, la cuida i serà la besneta del rei David; Betsabé, amb qui David comet adulteri i, després d’haver fet matar el marit, engendra Salomó (cf. 2Sam 11); i finalment Maria de Natzaret, esposa de Josep, de la casa de David: d’ella neix el Messies, Jesús.
Les primeres quatre dones no estan unides pel fet de ser pecadores, com a vegades es diu, sinó pel fet de ser estrangeres en relació amb el poble d’Israel. El que Mateu posa de manifest és que, com va escriure Benet XVI, "a través d’elles entra … en la genealogia de Jesús el món dels gentils – es fa visible la seva missió vers els hebreus i pagans" (L’infanzia di Gesù, Milano-Città del Vaticà 2012, 15).
Mentre que les quatre dones precedents s’esmenten al costat de l’home que d’elles va néixer o el que el va engendrar, Maria, en canvi, adquireix un protagonisme especial: marca un nou començament, és ella mateixa un nou començament, perquè en el seu relat no és la criatura humana protagonista de la generació, sinó Déu mateix. Això es desprèn clarament de l’expressió 'ha nascut': "Jacob va engendrar Josep, l’espòs de Maria, de qui va néixer Jesús, anomenat Crist" (Mt 1,16). Jesús és fill de David, empeltat per Josep en aquella dinastia i destinat a ser el Messies d’Israel, però és també fill d’Abraham i de dones estrangeres, per tant destinat a ser la 'Llum dels gentils' (cf. Lc 2,32) i el 'Salvador del món' (Jn 4,42).
El Fill de Déu, consagrat al Pare amb la missió de revelar el seu rostre (cf. Jn 1,18; Jn 14,9), entra en el món com tots els fills de l’home, tant que a Natzaret serà anomenat 'fill de Josep' (Jn 6,42) o 'fill del fuster' (Mt 13,55). Déu veritable i home veritable.
Germans i germanes, despertem en nosaltres mateixos records agraïts dels nostres avantpassats. I sobretot donem gràcies a Déu, que, mitjançant la mare Església, ens ha generat a la vida eterna, la vida de Jesús, la nostra esperança.
Traducció: Josep M. Torrents
