Audiència General 8 de gener 2025
Catequesi. Els més estimats del Pare. 1
Estimats germans i germanes, bon dia.
M’agradaria dedicar aquesta i la pròxima catequesi als infants i reflexionar sobre la plaga del treball infantil.
Avui sabem adreçar la nostra mirada vers Mart o vers els mons virtuals, però ens costa mirar als ulls d’un nen que ha quedat al marge i que és explotat i maltractat. El segle que genera intel·ligència artificial i que planifica existències multiplanetàries encara no ha arribat a un acord sobre la plaga de la infància humiliada, explotada i ferida de mort. Pensem en això.
En primer lloc, preguntem-nos: quin missatge ens dona la Sagrada Escriptura sobre els infants? És curiós observar com la paraula que més apareix en l’Antic Testament, després del nom diví de Jahweh, sigui la paraula ben, és a dir “fill”: gairebé cinquanta mil vegades. "Mira, els fills són l’herència del Senyor (ben), el fruit del ventre és la teva recompensa" (Sal 127,3). Els fills són un do de Déu. Malauradament, aquest do no és tractat sempre amb respecte. La mateixa Bíblia ens porta als carrers de la història on ressonen els cants de joia, però també s’alcen els crits de les víctimes. Per exemple, en el llibre de les Lamentacions llegim: "La llengua de l’infant s’ha enganxat al paladar per la set; els nens demanaven pa i no hi havia ningú que els el partís" (4,4); i el profeta Nahum, recordant el que havia passat en les antigues ciutats de Tebes i de Nínive, escriu: "Els infants van ser trossejats a les cruïlles de tots els carrers" (3,10). Pensem en quants nens, avui, estan morint de fam i de dificultats, o destrossats per les bombes.
La tempesta de la violència d’Herodes esclata immediatament fins i tot sobre el nounat Jesús que massacra els fills de Betlem. Un drama fosc que es repeteix en altres formes al llarg de la història. I aquí, per a Jesús i els seus pares, el malson de convertir-se en refugiats en un país estranger, com els passa avui a molta gent (cf. Mt 2,13-18), a molts nens. Passada la tempesta, Jesús creix en un poble mai esmentat en l’Antic Testament, Natzaret; aprèn l’ofici de fuster del seu pare legal, Josep (cf. Mc 6,3; Mt 13,55). Així "l’infant creixia i es feia fort, ple de saviesa, i la gràcia de Déu era sobre ell" (Lc 2,40).
En la seva vida pública, Jesús anava predicant pels pobles juntament amb els seus deixebles. Un dia se li van acostar unes mares i li van presentar els seus fills perquè els beneís; però els deixebles les van renyar. Aleshores Jesús, trencant la tradició que considerava el nen només com un objecte passiu, crida els seus deixebles i els diu: "Deixeu que els infants vinguin a mi i no els ho impediu; de fet, el regne de Déu és dels qui són com ells". I així assenyala els nens com a model per als adults. I afegeix solemnement: "De veritat us ho dic: qui no acull el regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà mai" (Lc 18,16-17).
En un passatge semblant, Jesús crida un nen, el posa enmig dels deixebles i diu: "Si no us convertiu i no us torneu com els infants, no entrareu en el regne dels cels" (Mt 18,3). I després adverteix: "Però qui escandalitzarà només un d’aquests petits que creuen en mi, més li valdria que es pengés una pedra de molí al coll i que el llencessin al fons del mar" (Mt 18,6).
Germans i germanes, els deixebles de Jesucrist no haurien de permetre mai que els nens estiguessin descuidats o maltractats, que fossin privats dels seus drets, que no siguin estimats i protegits. Els cristians tenen el deure de prevenir i de condemnar amb fermesa les violències o els maltractaments als menors.
Encara avui, en particular, hi ha massa nens obligats a treballar. Però un nen que no somriu, un nen que no somia no podrà conèixer ni fer florir els seus talents. Arreu de la terra hi ha nens explotats per una economia que no respecta la vida; una economia que, fent-ho així, crema el nostre major dipòsit d’esperança i d’amor. Però els infants ocupen un lloc especial en el cor de Déu, i qualsevol que faci mal a un infant, haurà de passar comptes amb Ell.
Estimats germans i germanes, qui es reconeix fill de Déu, i especialment qui és enviat a portar als altres la bona notícia de l’Evangeli, no pot quedar-se indiferent; no pot acceptar que germanetes i germanets, en comptes de ser estimats i protegits, se’ls robi la seva infantesa, els seus somnis, víctimes de l’explotació i de la marginació.
Demanem al Senyor que ens obri la nostra ment i el cor a la cura i la tendresa, i que cada nen pugui créixer en edat, saviesa i gràcia (cf. Lc 2,52), rebent i donant amor. Gràcies.
Traducció: Josep M. Torrents