Que les obres de misericòrdia no siguin un fer almoina per descarregar-se la consciència, sinó compartir i participar en el sofriment dels demés, també amb el propi risc i deixant-se incomodar. Així ha parlat el Papa a la Missa del matí celebrada a Casa Santa Marta en el dia en què l’Església recorda a Sant Bonifaci màrtir, apòstol d’Alemanya. Servei de Sergio Centofanti:
El punt de partida de l’homilia del Papa Francesc és la primera lectura, del Llibre de Tobies. Els hebreus han estat deportats a Assíria: un home just, de nom Tobit, ajuda els connacionals pobres i –posant en risc la pròpia vida– dóna sepultura d’amagat els hebreus que són matats impunement. Tobit sent tristesa davant del sofriment dels altres. D’aquí la reflexió sobre les 14 obres de misericòrdia corporal i espiritual. Dur-les a terme –explica Francesc– no significa només compartir el que un posseeix, sinó compatir:
“És a dir, sofrir amb qui sofreix. Una obra de misericòrdia no és fer una cosa per descarregar la consciència: una obra de bé, així estic més tranquil, em trec un pes de sobre... No! És també compatir el dolor aliè. Compartir i compatir: van junts. És misericordiós qui sap compartir i també compatir els problemes de les altres persones. I aquí ve la pregunta: Jo sé compartir? Sóc generós? Sóc generosa? Però també quan veig a una persona que sofreix, que es troba en dificultats, també jo sofreixo? Sé posar-me en les sabates de l’altre? En la situació de sofriment?”.
Als hebreus deportats a Assíria els estava prohibit donar sepultura als propis connacionals: podien ser igualment morts. Així Tobit s’arriscava. Dur a terme obres de misericòrdia –afirma el Papa– significa no només compartir i compatir, sinó també arriscar:
“Però tantes vegades un s’arrisca. Pensem aquí, a Roma. En plena guerra: quants s’han arriscat, començant per Pius XII, per amagar els hebreus, perquè no fossin morts, perquè no fossin deportats! Arriscaven la pell! Però era una obra de misericòrdia salvar la vida d’aquella gent! Arriscar”.
El Papa Francesc subratlla dos aspectes més. Qui duu a terme obres de misericòrdia pot ser menyspreat pels altres –com li va passar a Tobit– perquè és considerada una persona que fa coses boges enlloc d’estar-se tranquil·la. I, a més, és un que es deixa incomodar. “Fer obres de misericòrdia incomoda. ‘Però jo tinc un amic, una amiga, malalt; voldria anar a visitar-lo, però no tinc ganes... Prefereixo descansar i mirar la TV... Tranquil’. Fer les obres de misericòrdia sempre és suportar incomoditats. Incomoden. Però el Senyor ha suportat la incomoditat per nosaltres: ha anat a la creu. Per donar-nos misericòrdia”.
Qui “és capaç de fer una obra de misericòrdia” –subratlla el Papa– ho és “perquè sap que ell ha estat misericordiat, abans; que ha estat el Senyor qui li ha donat la misericòrdia a ell. I si nosaltres fem aquestes coses, és perquè el Senyor ha tingut pietat de nosaltres. I pensem en els nostres pecats, en els nostres errors i en com el Senyor ens ha perdonat: ens ho ha perdonat tot, ha tingut aquesta misericòrdia” i nosaltres “fem el mateix amb els nostres germans”. “Les obres de misericòrdia –conclou Francesc– són les que ens treuen de l’egoisme i ens fan imitar Jesús de més a prop.”
Traducció per Ignasi Segura Renau
