Resum de l’audiència general del papa Francesc a la Plaça de Sant Pere del Vaticà 15 de maig de 2013
“Avui em voldria aturar en l'acció que l'Esperit Sant du a terme en guiar l'Església i cadascun de nosaltres cap a la Veritat. Jesús mateix diu als seus deixebles: l'Esperit Sant ‘us conduirà cap a la veritat sencera’ (Jn 16,13), sent Ell mateix ‘l'Esperit de Veritat’ (cfr Jn 14,17; 15,26; 16,13).
Vivim en una època en què hi ha força escepticisme en relació a la veritat. Benet XVI ha parlat moltes vegades del relativisme, de la tendència a considerar que no hi ha res de definitiu i a pensar que es pugui arribar a la veritat de manera consensuada o tal com nosaltres vulguem. Sorgeix, doncs, la pregunta: existeix veritablement la veritat? Què és la veritat? Podem conèixer-la? Podem trobar-la? I em ve al cap la pregunta del procurador romà Ponç Pilat quan Jesús li revela el sentit profund de la seva missió: ‘Què és la veritat?’ (Jn 18,37.38). Pilat no aconsegueix entendre que la Veritat és davant d'ell, no aconsegueix veure en Jesús el rostre de la veritat, que és el rostre de Déu. I, tanmateix, Jesús és justament això: la Veritat que, en la plenitud dels temps, ‘s'ha fet home’ (Jn 1,1-14), ha vingut enmig de nosaltres perquè la coneguéssim. La veritat no es pot aferrar com una cosa qualsevol, la veritat es troba. No és una possessió, és una trobada amb una Persona.
Però qui ens fa conèixer que Jesus es la Paraula de veritat, el Fill unigènit de Déu Pare? Sant Pau ensenya que ‘ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l'Esperit Sant’ (1Cor 12,3). És precisament l'Esperit Sant, el do de Crist Ressuscitat, qui ens fa reconèixer la Veritat. Jesús el defineix el "Paràclit", és a dir, "el qui ens ve en ajut", que és al nostre costat per sostenir-nos en aquest camí de coneixement; i, durant l'Últim Sopar, Jesús assegura als deixebles que l'Esperit Sant els ho farà entendre tot, recordant-los les seves paraules (cfr Jn 14,26)”.
“Demanem-nos, doncs: estic obert a l’acció de l’Esperit Sant? Li reso perquè em doni llum, perquè em faci més sensible a les coses de Déu?
Hi ha una pregària que hem de fer tots els dies: ‘Esperit Sant, fes que el meu cor estigui obert a la Paraula de Déu, que el meu cor estigui obert al bé, que el meu cor estigui obert a la bellesa de Déu dia rere dia’.
Voldria fer una pregunta a tothom: qui de vosaltres prega cada dia a l’Esperit Sant? N’hi deu haver pocs, però cal que satisfem aquest desig de Jesús, i resem cada dia a l’Esperit Sant, perquè ens obri el cor cap a Jesús”.
“Per mitjà de l’Esperit Sant, el Pare i el Fill habiten en nosaltres: nosaltres vivim en Déu i de Déu. Però, la nostra vida està veritablement animada per Déu? Quantes coses poso abans de Déu?”.
En aquest any de la Fe, “demanem-nos quins passos estem fent perquè la fe orienti tota la nostra existència. No podem ser cristians de jornada reduïda, només en alguns moments, en algunes circumstàncies, en algunes opcions. No podem ser cristians així, cal ser cristians en tot moment! Totalment! La veritat de Crist, que l’Esperit Sant ens ensenya i ens dóna, interessa sempre i totalment la nostra vida quotidiana. Invoquem-lo més sovint, perquè ens guïi en el camí dels deixebles de Crist. Invoquem-lo cada dia. Us faig aquesta proposta: invoquem cada dia l’Esperit Sant, i així l’Esperit Sant ens acostarà a Jesucrist. Gràcies”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.