Salutació del papa Francesc des de la Plaça de Sant Pere del Vaticà abans de la pregària de l’Àngelus 2 de juny de 2013
“Estimats germans i germanes, bon dia!
Dijous passat vam celebrar la festa del Corpus Domini, que a Itàlia i en altres països ha estat traslladada a aquest diumenge. És la festa de l’Eucaristia, Sagrament del Cos i de la Sang de Crist.
L’Evangeli ens proposa l’episodi del miracle dels pans (Lc 9,11-17). Voldria detenir-me en un aspecte que sempre em toca i em fa reflexionar. Som a la riba del llac de Galilea, al capvespre: Jesús es preocupa per la gent que fa moltes hores que és amb Ell: n’hi ha milers, i tenen gana. Què poden fer? Els deixebles també es plantegen el mateix problema, i diuen a Jesús: «Acomiada la gent» perquè se’n vagin als pobles dels voltants per trobar menjar. Jesús, en canvi, els diu: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Els deixebles es queden parats, i contesten: «Només tenim cinc pans i dos peixos», com si diguessin, ‘en tenim tot just per a nosaltres’.
Jesús ja sap prou bé què ha de fer, però vol implicar els seus deixebles, els vol educar. L’actitud dels deixebles és l’actitud humana, que busca la solució més realista, que no causi gaires problemes: ‘Acomiada la gentada –diuen-, que cadascú s’espavili com pugui; de fet, ja has fet tant per a ells: has predicat, has curat malalts... Acomiada la gentada!’.
Però l’actitud de Jesús és completament diferent, i està dictada per la seva unió amb el Pare i per la compassió per la gent, per la pietat de Jesús cap a tots nosaltres: Jesús sent els nostres problemes, sent les nostres febleses, sent les nostres necessitats. Davant d’aquells cinc pans, Jesús pensa: ‘Vet aquí la providència! D’aquesta petita cosa, Déu en pot treure el necessari per a tots’. Jesús confia totalment en el Pare celestial, sap que per a Ell tot és possible. Per això diu als deixebles que facin seure la gent en grups de cinquanta – no és casual això, perquè significa que ja no són una multitud, sinó que es converteixen en una comunitat, alimentada pel pa de Déu. Després pren els pans i els peixos, alça els ulls al cel, recita la benedicció – és clara la referència a l’Eucaristia-, a continuació els parteix i comença a donar-los als deixebles, i els deixebles els distribueixen... I els pans i els peixos no s’acaben, no s’acaben! Vet aquí el miracle: més que una multiplicació és un compartir, animat per la fe i la pregària. En va menjar tothom i en va sobrar: és el senyal de Jesús, pa de Déu per a la humanitat.
Els deixebles van veure-ho, però no van copsar-ne bé el missatge. Van ser capturats, com la gentada, per l’entusiasme de l’èxit. Un cop més van seguir la lògica humana i no la de Déu, que és la del servei, la de l’amor, la de la fe. La festa del Corpus Domini ens demana que ens convertim a la fe en la Providència, que sapiguem compartir el poc que som i que tenim, i que no ens tanquem mai dins nosaltres mateixos. Demanem a la nostra Mare Maria que ens ajudi en aquesta conversió, per seguir veritablement encara més aquell Jesús que adorem en l’Eucaristia. Que així sigui”.
Traducció: Marta Nin
