Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 31 de maig de 2013
A partir de les due lectures de la missa del matí el papa Francesc alerta d’una certa manera d’entendre la vida cristiana en clau de tristesa. I no, observa, “tot és joia, la joia que és festa”. Tot i així, “els cristians no estem gaire acostumats a parlar de joia, d’alegria”, “crec que sovint ens agrada més queixar-nos”. En canvi, qui “ens dóna la joia és l’Esperit Sant”.
“És precisament l’Esperit qui ens guia: Ell és l’autor de la joia, el Creador de la joia. I aquesta joia en l’Esperit, ens dóna la veritable llibertat cristiana. Sense joia, els cristians no podem arribar a ser lliures, ens tornem esclaus de les nostres tristeses. El gran Pau VI deia que no es pot dur endavant l’Evangeli amb cristians tristos, desmoralitzats, desanimats. No es pot. Amb aquesta actitud una mica fúnebre, oi? Moltes vegades els cristians fan més cara d’anar a un enterrament que no pas d’anar a lloar Déu, o no? I d’aquesta joia ve la lloança, la lloança de Maria, aquesta lloança de Sofonies, la lloança de Simeó, d’Anna: la lloança de Déu!”.
I com es lloa Déu? Se’l lloa sortint de nosaltres mateixos, “gratuïtament, com és gratuïta la gràcia que Ell ens dóna”.
El papa adreça aleshores una pregunta als qui l’estan escoltant: “Vostè que és aquí a missa, lloa Déu o només demana a Déu i dóna gràcies a Déu? Però... el lloa, Déu? Això és una cosa nova, nova en la nostra vida espiritual. Lloar Déu, sortir de nosaltres mateixos per lloar, perdre el temps lloant. Aquesta missa, que llarga que s’ha fet...! Si tu no lloes Déu, i no coneixes la gratuïtat de perdre el temps lloant Déu, és clar que la missa se't fa llarga. Però si tu vas amb aquesta actitud de la joia, de la lloança a Déu, que maco! L’eternitat serà això: lloar Déu! I no serà pas avorrit: serà preciós! Aquesta joia ens fa lliures”.
El model d’aquesta lloança, i d’aquesta joia, és un cop més la Mare de Jesús. “L’Església l’anomena ‘causa de la nostra joia’, Causa Nostrae Letitiae. Per què? Perquè porta la joia més gran que és Jesús”.
“Hem de resar a la Mare de Déu, perquè portant Jesús ens doni la gràcia de la joia, de la llibertat de la joia. Ens doni la gràcia de lloar, de lloar amb una pregària de lloança gratuïta, de lloança, perquè Ell sempre és digne de lloança. Pregar a la Mare de Déu i dir-li com li diu l’Església: Veni, Precelsa Domina, Maria, tu nos visita; Senyora, tu que ets tan gran, visita’ns i dóna’ns la joia!”.
Traducció: Marta Nin
