Angelus del papa Francesc a la Plaça de Sant Pere del Vaticà, 23 de març de 2014
Un gest que supera “les barreres d’hostilitat”, un diàleg que “trenca els esquemes de prejudici contra les dones”. El papa sintetitza d’aquesta manera la trobada de Jesús i la dona samaritana al pou, narrada per l’Evangeli.
“El que Jesús demana senzillament és el començament d’un diàleg sincer, a través del qual Ell, amb gran delicadesa, entra en el món interior d’una persona a la qual, segons els esquemes socials, ni tan sols hauria hagut d’adreçar la paraula. Però Jesús ho fa. Jesús no té por! Jesús, quan veu una persona, va endavant. Perquè Jesús estima. Ens estima a tots. No s’atura mai davant d’una persona per prejudicis!
Jesús posa la Samaritana “davant la seva situació, no jutjant-la sinó fent-la sentir considerada, reconeguda, i suscitant d’aquesta manera en ella el desig d’anar més enllà de la rutina quotidiana. Jesús tenia “set, no tant d’aigua, com de trobar una ànima seca”. “Necessitava trobar la Samaritana per obrir-li el cor: li demana aigua per posar en evidència la set que tenia ella mateixa”.
“La dona queda tocada per aquesta trobada: adreça a Jesús aquelles preguntes profundes que tots tenim dintre, però que sovint ignorem. Nosaltres també tenim moltes preguntes per plantejar, però no trobem el coratge d’adreçar-les a Jesús! La Quaresma, estimats germans i germanes, és el temps oportú per mirar-nos endins, perquè emergeixin les nostres necessitats espirituals més veritables, i per demanar l’ajuda del Senyor en la pregària”.
Avui també, subratlla Francesc, hem de seguir l’exemple de la Samaritana i demanar l’aigua que ens saciarà eternament. L’Evangeli “diu que els deixebles van quedar meravellats que el seu Mestre parlés amb aquella dona”.
“Però el Senyor és més gran que els prejudicis, per això no va tenir por d’aturar-se amb la Samaritana: la misericòrdia és més gran que el prejudici. Això ho hem d’aprendre bé! La misericòrdia és més gran que el prejudici i Jesús és molt misericordiós, molt!”.
Jesús posa la Samaritana “davant la seva situació, no jutjant-la sinó fent-la sentir considerada, reconeguda, i suscitant d’aquesta manera en ella el desig d’anar més enllà de la rutina quotidiana. Jesús tenia “set, no tant d’aigua, com de trobar una ànima seca”. “Necessitava trobar la Samaritana per obrir-li el cor: li demana aigua per posar en evidència la set que tenia ella mateixa”.
“La dona queda tocada per aquesta trobada: adreça a Jesús aquelles preguntes profundes que tots tenim dintre, però que sovint ignorem. Nosaltres també tenim moltes preguntes per plantejar, però no trobem el coratge d’adreçar-les a Jesús! La Quaresma, estimats germans i germanes, és el temps oportú per mirar-nos endins, perquè emergeixin les nostres necessitats espirituals més veritables, i per demanar l’ajuda del Senyor en la pregària”.
Avui també, subratlla Francesc, hem de seguir l’exemple de la Samaritana i demanar l’aigua que ens saciarà eternament. L’Evangeli “diu que els deixebles van quedar meravellats que el seu Mestre parlés amb aquella dona”.
“Però el Senyor és més gran que els prejudicis, per això no va tenir por d’aturar-se amb la Samaritana: la misericòrdia és més gran que el prejudici. Això ho hem d’aprendre bé! La misericòrdia és més gran que el prejudici i Jesús és molt misericordiós, molt!”.
És per això que la Samaritana “va córrer fins a la ciutat per explicar la seva experiència extraordinària. Havia anat a buscar l’aigua del pou, i va trobar una altra aigua, l’aigua viva de la misericòrdia que brolla per la vida eterna”. “Va trobar l’aigua que buscava des de sempre” i anuncia a aquella vila, “que la condamnava i rebutjava” que ha trobat el Messies.
“Un que li va canviar la vida, perquè cada trobada amb Jesús ens canvia la vida. Sempre. És un pas més endavant, un pas més proper a Déu. I així cada trobada amb Jesús ens canvia la vida. Sempre! Sempre és així”.
En aquest Evangeli, nosaltres també hi trobem l’estímul per “deixar la nostra àmfora”, símbol de tot el que “aparentment és important, però que perd valor davant de l’amor de Déu”.
“Tots en tenim una o més d’una! Jo us pregunto, a vosaltres, i també a mi: ‘Quina és la teva àmfora interior, la que et pesa, la que t’allunya de Déu?’ Deixem-la una mica de banda i amb el cor sentim la veu de Jesús que ens ofereix una altra aigua, una altra aigua que ens atansa al Senyor.
“Testimoniem la joia de la trobada amb Jesús, perquè he dit que tota trobada amb Jesús ens canvia la vida i també tota trobada amb Jesús ens omple de joia, aquella joia que ve de dins. És així el Senyor. I expliquem totes les coses meravelloses que sap fer el Senyor en el nostre cor quan tenim el coratge de deixar de banda la nostra àmfora”.
“Tots en tenim una o més d’una! Jo us pregunto, a vosaltres, i també a mi: ‘Quina és la teva àmfora interior, la que et pesa, la que t’allunya de Déu?’ Deixem-la una mica de banda i amb el cor sentim la veu de Jesús que ens ofereix una altra aigua, una altra aigua que ens atansa al Senyor.
“Testimoniem la joia de la trobada amb Jesús, perquè he dit que tota trobada amb Jesús ens canvia la vida i també tota trobada amb Jesús ens omple de joia, aquella joia que ve de dins. És així el Senyor. I expliquem totes les coses meravelloses que sap fer el Senyor en el nostre cor quan tenim el coratge de deixar de banda la nostra àmfora”.
Traducció: Marta Nin
Etapa educativa
Temàtica
Territori
