ÀNGELUS
Plaça Sant Pere
Solemnitat de la Santíssima Trinitat
Diumenge, 11 de juny de 2017
Estimats germans i germanes, bon dia!
Les Lectures bíbliques d’aquest diumenge, festa de la Santíssima Trinitat, ens ajuden a entrar en el misteri de la identitat de Déu. La segona Lectura presenta les paraules de desig que Sant Pau dirigeix a la comunitat de Corint: «Que la gràcia del Senyor Jesuscrist, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres» (2 Cor 13,13). Aquesta –diguem-ne– “benedicció” de l’Apòstol és fruit de la seva experiència personal de l’amor de Déu, aquell amor que Crist ressuscitat li ha revelat, que ha transformat la seva vida i l’ha “empès” a portar l’Evangeli a les gents. A partir d’aquesta experiència seva de gràcia, Pau pot exhortar els cristians amb aquestes paraules: «estigueu contents, refermeu-vos, exhorteu-vos, […] viviu en pau» (v. 11). La comunitat cristiana, malgrat amb tots els límits humans, pot esdevenir un reflex de la comunió de la Trinitat, de la seva bondat, de la seva bellesa. Però això –com el mateix Pau testimonia– passa necessàriament a través de l’experiència de la misericòrdia de Déu, del seu perdó.
És això el que ocorre als hebreus en el camí de l’èxode. Quan el poble va infringir l’aliança, Déu es presentà a Moisès en el núvol per renovar aquell pacte, proclamant el propi nom i el seu significat. Diu així: «El Senyor, Déu misericordiós i pietós, lent per la ira i ric en amor i fidelitat» (Ex 34,6). Aquest nom expressa que Déu no està lluny i tancat en si mateix, sinó que és Vida que vol comunicar-se, és apertura, és Amor que rescata l’home de la infidelitat. Déu és “misericordiós”, “pietós” i “ric en gràcia” perquè s’ofereix a nosaltres per omplir els nostres límits i les nostres mancances, per perdonar els nostres errors, per tornar-nos pel camí de la justícia i de la veritat. Aquesta revelació de Déu ha arribat al seu compliment al Nou Testament gràcies a la paraula de Crist i a la seva missió de salvació. Jesús ens ha manifestat el rostre de Déu, Un en la substància i Tri en les persones; Déu és tot i només Amor, en una relació subsistent que tot ho crea, redimeix i santifica: Pare i Fill i Esperit Sant.
I l’Evangeli d’avui “posa en escena” a Nicodem, el qual, malgrat ocupar un lloc important en la comunitat religiosa i civil de l'època, no va parar de cercar Déu. No va pensar: “He arribat”, no va parar de cercar Déu; i ara ha percebut l’eco de la seva veu en Jesús. Al diàleg nocturn amb el Natzarè, Nicodem comprèn finalment ser ja cercat i esperat per Déu, ser estimat personalment per Ell. Déu sempre ens cerca primer, ens espera primer, ens estima primer. És com la flor de l’ametller; així diu el Profeta: “Floreix primer” (cfr Jer 1,11-12). Així de fet els parla Jesús: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3,16). Què és aquesta vida eterna? És l’amor desmesurat i gratuït del Pare que Jesús ha donat sobre la creu, oferint la seva vida per la nostra salvació. I aquest amor amb l’acció de l’Esperit Sant ha irradiat una llum nova sobre la terra i en tot cor humà que l’acull; una llum que revela els racons foscos, les dureses que ens impedeixen portar els fruits bons de la caritat i de la misericòrdia.
Que ens ajudi la Verge Maria a entrar sempre més, amb tot nosaltres mateixos, en la Comunió trinitària, per viure i testimoniar l’amor que dóna sentit a la nostra existència.
Després de l'Àngelus:
Estimats germans i germanes,
Ahir, a La Spezia, va ser proclamada Beata Itala Mela. Crescuda en una família llunyana de la fe, a la joventut es va declarar atea, però es va convertir després d’una intensa experiència espiritual. Es va comprometre entre els universitaris catòlics; va esdevenir després Oblata benedictina i va dur a terme un recorregut místic centrat sobre el misteri de la Santíssima Trinitat, que avui de forma especial celebrem. Que el testimoni de la nova Beata ens encoratgi, durant les nostres jornades, a dirigir sovint el pensament a Déu Pare, Fill i Esperit Sant que habita a la cel·la del nostre cor.
Us saludo a tots, estimats romans i pelegrins: grups parroquials, famílies, associacions. En particular saludo els fidels vinguts de Montpellier, de Còrsega i de Malta; i, d’Itàlia, els fidels de Pàdua i de Norbello i els nois de Sassuolo.
Un pensament especial per la comunitat boliviana que viu a Roma i celebra la Virgen de Copacabana.
I a tots vosaltres desitjo un bon diumenge. I si us plau, no us oblideu de pregar per mi.
Bon dinar i fins aviat!
