Que el Senyor ens faci recordar la "generositat" de la salvació i de la proximitat i la concreció de les obres de misericòrdia que ell vol de nosaltres, ja siguin "materials o espirituals" així esdevindrem persones que ajudin a "obrir la porta" a nosaltres mateixos i als altres. És la pregària del Papa a la Missa del matí a Santa Marta. Seguint l'exemple d'Evangeli d'avui de Lluc, en el que els escribes i fariseus es consideren justos i Jesús és fa notar, que només Déu és just, Francesc explica per què els doctors de la llei havien “perdut la coneixança" amb "la conseqüència" de "no entrar al Regne ni deixar-hi que els altres hi entrin":
"Aquesta manera de treure la capacitat de comprendre la revelació de Déu, d’entendre el cor de Déu, d’entendre la salvació de Déu - la clau de la coneixença - podem dir que es tracta d'un greu oblit. S'oblida la gratuïtat de la salvació; s’oblida la proximitat de Déu i s’oblida la misericòrdia de Déu. I els que obliden la gratuïtat de la salvació, la proximitat de Déu i la misericòrdia de Déu, s’han endut la clau del coneixement". I per tant, “s’ha oblidat" la gratuïtat. És la iniciativa de Déu que ens salva i en el seu lloc es posen a explicar la llei": la salvació - diu el Papa -"és allí, per a ells" arriben de tal manera" a un munt de prescripcions” que de fet esdevenen la salvació. Així però "no reben la força de la justícia de Déu". La llei és, pel contrari és sempre "una resposta a l’amor gratuït de Déu", que va prendre "la iniciativa" per salvar-nos. I, Francesc afegeix, "quan s’oblida la gratuïtat de la salvació es cau, es perd la clau per entendre la història de la salvació", perdent "el sentit de proximitat a Déu":
"Per ells Déu és allò que ha fet la llei. I aquest no és el Déu de la revelació. El Déu de la revelació és Déu que ha començat a caminar amb nosaltres des d'Abraham fins a Jesucrist, Déu que camina amb el seu poble. I quan es perd aquesta relació de proximitat amb el Senyor, es cau en aquesta mentalitat obtusa que creu en l'autosuficiència de la salvació amb el compliment de la llei. La proximitat de Déu".
Quan de fet es perd la proximitat de Déu, quan manca la pregària, fa evident el Papa, "no es pot ensenyar la doctrina" i menys "fer teologia", i molt menys "la teologia moral": Francesc insisteix que la teologia "es fa de genolls, sempre a prop de Déu". I la proximitat del Senyor arriba" en el punt més alt del Jesucrist crucificat", essent nosaltres "justificats" per la sang de Crist, com diu sant Paul. Per això explica el Pontífex, les obres de misericòrdia "són la pedra de toc del compliment de la llei" perquè es va a tocar la carn de Crist, "tocar Crist que sofreix en una persona, tant física com espiritualment". I també posa en alerta pel fet, quan es perd la clau del coneixement”, s’arriba "a la corrupció". El Papa finalment pensa en la "responsabilitat" dels pastors d'avui en l’Església: quan perden o llencen "la clau de la coneixença", tanquen "la porta a nosaltres i als altres":
"En el meu país he sentit diverses vegades de rectors que no bategen els fills de mares solteres, pel fet que no han nascut en el matrimoni canònic. Tancaven la porta, escandalitzaven el poble de Déu, per què? Perquè el cor d'aquests rectors havien perdut la clau de la coneixença. Sense anar tan lluny en el temps i en l'espai, fa tres mesos, en un poble, en una ciutat, una mare volia batejar al fill acabat de néixer, però ella estava casada civilment amb un divorciat. El rector ha dit: "Sí, sí Batejo el nen. Però el teu marit és divorciat. Que es quedi fora, no pot estar present a la cerimònia. Això està succeint avui. Els fariseus, i doctors de la llei no són coses d'aquells temps, fins i tot avui dia n’hi ha molts. Per això, és necessari pregar molt pels nosaltres pastors. Pregar, per què no es perd la clau de la coneixença, i no tanquem la porta a nosaltres ni a les gent que vol entrar".
