Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 4 de juny de 2015
En l'Últim Sopar, Jesús dóna el seu Cos i la seva Sang mitjançant el pa i el vi, per deixar-nos el memorial del seu sacrifici d'amor infinit. Amb aquest "viàtic" ple de gràcia, els deixebles tenen tot el que puguin necessitar per al seu camí al llarg de la història, per fer extensiu a tots el Regne de Déu. Llum i força serà per a ells el do que Jesús ha fet de si mateix, immolant-se voluntàriament a la creu. I aquest Pa de vida ha arribat fins a nosaltres!
Davant aquesta realitat l'estupor de l'Església no cessa mai. Una meravella que nodreix sempre la contemplació, l'adoració i la memòria. Ens ho demostra un text tan bonic de la Litúrgia d'avui, el Responsori de la segona lectura de l'Ofici de les Lectures, que diu així: "Reconegueu en aquest pa, a aquell que va ser crucificat; en el calze, la sang brollada del seu costat. Prengueu i mengeu el cos de Crist, begueu la seva sang: perquè ara són membres de Crist. Per no disgregar-vos, mengeu aquest vincle de comunió; per no menysprear-vos, begueu el preu del vostre rescat ".
Ens preguntem: què significa, avui, disgregar i dissoldre? Nosaltres ens disgreguem quan no som dòcils a la Paraula del Senyor, quan no vivim la fraternitat entre nosaltres, quan competim per ocupar els primers llocs, quan no trobem el coratge per a testimoniar la caritat, quan no som capaços d'oferir esperança.
L'Eucaristia ens permet el no disgregar-nos, perquè és vincle de comunió, i compliment de l'Aliança, signe vivent de l'amor de Crist que s'ha humiliat i anorreat perquè ens mantinguem units. Participant a l'Eucaristia i nodrint-nos-en, estem inserits en un camí que no admet divisions. El Crist, present enmig de nosaltres, en el signe del pa i del vi, ens demana que la força de l'amor superi tota laceració, i al mateix temps que es converteixi en comunió, també amb el més pobre, suport per al feble, atenció fraterna amb els qui es fatiguen per a portar el pes de la vida quotidiana, i que estan en perill de perdre la fe.
I què significa avui per a nosaltres "dissoldre", o sigui diluir la nostra dignitat cristiana? Significa deixar-se corroir per les idolatries del nostre temps: el fet d’aparentar, el consumir, el jo al centre de tot; però també el ser competitius, l'arrogància com a actitud vencedora, el no voler mai admetre que ens hem equivocat o que tenim necessitat de quelcom. Tot això ens dissol, ens torna cristians mediocres, tebis, insípids, i en definitiva, pagans.
Jesús ha vessat la seva Sang com a preu i com un bany sagrat que ens renta, perquè fóssim purificats de tots els pecats: per a no dissoldre'ns, fixem-nos en Ell, beguem de la seva font, per a ser preservats del risc de la corrupció. I llavors experimentarem la gràcia d'una transformació: malgrat nosaltres sempre seguirem essent pobres pecadors, tanmateix la Sang de Crist ens lliurarà dels nostres pecats i ens restituirà la nostra dignitat. Ens alliberarà de la corrupció. Sense mèrit per part nostre, amb sincera humilitat, podrem portar als germans l'amor de nostre Senyor i Salvador. Serem els seus ulls, que cerquen Zaqueu i la Magdalena; serem la seva mà, que socorre als malalts del cos i de l'esperit; serem el seu cor, que estima als qui necessiten reconciliació, misericòrdia i comprensió.
D'aquesta manera l'Eucaristia actualitza l'Aliança que ens santifica, ens purifica i ens uneix en una comunió admirable amb Déu. Així aprenem que l'Eucaristia no és un premi per als bons, sinó força per als febles, per als pecadors; és també el perdó, el viàtic que ens ajuda a caminar, per anar endavant".
Avui, festa del Cos i la Sang de Crist, tenim l'alegria no només de celebrar aquest misteri, sinó també de lloar i cantar pels carrers de les nostres ciutats. Que la processó que realitzarem al final de la Missa, pugui expressar el nostre reconeixement per tot el camí que Déu ens ha fet recórrer a través del desert de les nostres misèries, per fer-nos sortir de la condició servil, nodrint-nos al mateix temps del seu Amor mitjançant el Sagrament del seu Cos i de la seva Sang.
Aviat doncs, mentre caminarem al llarg de la carrers, sentim-nos en comunió amb tants dels nostres germans i germanes que no tenen la llibertat per expressar la seva fe en el Senyor Jesús. Sentim-nos units a ells: cantem amb ells, lloem amb ells, adorem amb ells. I venerem en el nostre cor a aquells germans i germanes als quals se’ls ha demanat el sacrifici de llurs vides per fidelitat a Crist: que la seva sang, unida a la del Senyor, sigui penyora de pau i de reconciliació per al món sencer. I no ho oblidem: per a no disgregar-nos, mengeu aquest vincle de comunió, per no dissoldre-us begueu el preu del vostre rescat.
Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió
