Vés al contingut
Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 28 de maig de 2013
El papa Francesc ha desenvolupat la seva homilia a partir de la pregunta que Pere li fa a Jesús: quin serà el premi que rebrem seguint-te? Jesús –observa el papa- respon que els qui el segueixin rebran “coses molt maques” però “amb persecució”. El camí del Senyor “és un camí d’abaixament, un camí que acaba a la Creu”. És per això que “hi haurà sempre dificultats”, “persecucions”. “Quan un cristià no té dificultats en la vida –tot va bé, tot és bonic- hi ha alguna cosa que no funciona”. Podem pensar que és “molt amic de l’esperit del món, de la mundanitat”. “És aquesta la temptació pròpia d’un cristià”.
“Seguir Jesús, sí, però només fins a un cert punt. Seguir Jesús com una forma cultural: sóc cristià, aquesta és la meva cultura... Però sense l’exigència de la veritable seqüela de Jesús, l’exigència d’anar pel seu camí. Si se segueix Jesús com una proposta cultural, es fa servir aquest camí per anar més amunt, per tenir més poder. I la història de l’Església n’és plena, començant per alguns emperadors, i després per molts governants i moltes persones, oi? I també alguns – no vull dir molts, però sí alguns – capellans, alguns bisbes, oi? Es diu que n’hi ha molts... però és que alguns es pensen que seguir Jesús és fer carrera”.
“En la literatura de fa dos segles”, a vegades era un costum dit que un “nen tenia el desig d'emprendre la carrera eclesiàstica”. “Molts cristians, temptats per l’esperit del món pensen que seguir Jesús és bo perquè es pot fer carrera, es pot anar endavant”. Però aquest “no és pas l’esperit”, és, en canvi, l’actitud de Pere que parla de carrera i Jesús li respon: Sí, t’ho donaré tot amb persecució”. “No podem treure la Creu del camí de Jesús: sempre hi és”. Tot i així, ha remarcat Francesc, això no significa que el cristià hagi de fer-se mal. El cristià “segueix Jesús per amor, i quan se segueix Jesús per amor, l’enveja del diable fa moltes coses”. “L’esperit del món no ho toŀlera, això; no toŀlera la testimoniança”.



“Penseu en la Mare Teresa. Què diu l’esperit del món de la Mare Teresa? Ah, la Beata Teresa és una gran dona, va fer coses tan bones per als altres.... L’esperit del món no diu mai que la Beata Teresa, cada dia, moltes hores, era en adoració... Mai! Redueix l’activitat cristiana a l’obra social. Com si l’existència cristiana fos un vernís, una pàtina de cristianisme. L’anunci de Jesús no és una pàtina: l’anunci de Jesús va al moll dels ossos, al cor, va endins, i ens canvia. I això, l’esperit del món no ho toŀlera, no ho toŀlera, i per aquest motiu arriben les persecucions”.
Qui deixa la pròpia casa, la pròpia família per seguir Jesús, rep cent vegades més “ja ara, en aquest temps”. Cent vegades més juntament amb les persecucions.



“La sequeŀla de Jesús és precisament això: per amor, anar amb Ell, rere d’Ell. El mateix camí. I l’esperit del món serà qui no ho toŀlerarà i ens farà patir, però un patiment com el que va viure Jesús. Demanem aquesta gràcia: seguir Jesús en el camí que Ell ens ha fet veure i que Ell ens ha ensenyat. Això és bonic, perquè Ell mai no ens deixa sols. Mai! Sempre és amb nosaltres. Que així sigui”.
Traducció: Marta Nin





Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.