Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta, 20 de setembre de 2013
“No podeu servir alhora Déu i els diners”. El papa ha desenvolupat la seva homilia a partir d'aquest concepte expressat per Jesús. Hi ha alguna cosa “en l'actitud d'amor cap als diners que ens allunya de Déu”. Hi ha “moltes malalties, molts pecats, però Jesús això ho subratlla molt”: “l'avidesa dels diners és, efectivament, l'arrel de tots els mals”. “El poder dels diners és tan fort que fins i tot et fan desviar de la fe”, “et treuen la fe, l'aflebeixen i tu la perds!”
“Però els diners també emmalalteixen el pensament, emmalalteixen la fe i la fan anar per un altre camí. Paraules ocioses, discussions inútils... I més i més. D'això neixen les enveges, les baralles, les males llengües, les sospites dolentes, els conflictes dels homes corruptes en la ment i mancats de la veritat, que consideren la religió com una font de guany. 'Jo sóc catòlic, jo vaig a missa, perquè em dóna un cert estatus. Em miren bé... Però per sota faig els meus negocis, oi? Sóc devot dels diners'. Homes corruptes en la ment. Els diners corrompeixen! No hi ha sortida.
Si tries “el camí dels diners, al final seràs un corrupte” perquè els diners “tenen aquesta seducció de fer-te davallar a poc a poc cap a la teva perdició”. Per això, “Jesús és tan fort en aquest tema: 'No podeu servir alhora Déu i els diners'. No podem: o una cosa o l'altra! I això no és comunisme, eh! Això és Evangeli pur! Aquestes són les paraules de Jesús! Què passa amb els diners? T'ofereixen un cert benestar al començament. I va bé... Després et sents una mica important i arriba la vanitat. Ho hem llegit en el salm, que arriba aquesta vanitat. Aquesta vanitat que no serveix, però tu et sents una persona important: és la vanitat. I de la vanitat a la supèrbia, a l'orgull. Hi ha tres graons: la riquesa, la vanitat i l'orgull”.
“Ningú no es pot salvar amb els diners! El diable agafa sempre aquest viarany de temptacions: la riquesa, per sentir-te suficient; la vanitat, per sentir-te important; i, al final, l'orgull, la supèrbia. És precisament el seu llenguatge, la supèrbia”.
“'Però, pare, jo llegeixo els Deus Manaments i no hi diu pas res de dolent sobre els diners. Contra quin manament es peca quan s'actua per diners?' Contra el primer! Peques d'idolatria! Heus aquí el perquè: perquè els diners es converteixen en un ídol i tu els rets culte! I per això, Jesús ens diu: 'No podeu servir l'ídol del diner i el Déu viu: o un o l'altre'. Els primers Pares de l'Església -parlo del III segle, més o menys, any 200, any 300- deien una paraula forta: 'Els diners són el fem del diable'. I això perquè ens fa idòlatres i emmalalteixen la nostra ment amb l'orgull i ens fan maníacs de qüestions ocioses i ens allunyen de la fe, corrompeixen”.
Francesc ha afirmat que sant Pau ens diu que evitem aquestes coses i tendim “a la justícia, a la pietat, a la fe, a la caritat”. I també a la paciència, “contra la vanitat i l'orgull” i “a la humilitat”. Aquest és “el camí de Déu, no el del poder idolàtric que et poden donar els diners”. “Que el Senyor ens ajudi a tots nosaltres a no caure en la trampa de la idolatria dels diners”.
Traducció: Marta Nin
