Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta, 27 de juny de 2013
“En la història de l’Església hi ha hagut dues classes de cristians: els cristians de paraules – aquells de “Senyor, Senyor, Senyor” – i els cristians d’acció, en veritat. Hi ha hagut sempre la temptació de viure el nostre cristianisme fora de la roca que és el Crist. L’únic que ens dóna la llibertat per dir ‘Pare’ a Déu és Crist, la roca. És l’únic que ens sosté en els moments difícils, oi? Com diu Jesús: cau la pluja, arriben les torrentades, bufen els vents, però quan som sobre la roca hi ha seguretat, quan es tracta de paraules, les paraules volen, no serveixen. És la temptació d’aquests cristians de paraules, d’un cristianisme sense Jesús, un cristianisme sense Crist. I això ha passat i passa avui a l’Església: ser cristians sense Crist”.
El papa analitza aquests “cristians de paraules” definint-ne les característiques. Hi ha un primer tipus, “gnòstic”, “que en lloc d’estimar la roca, estima les paraules boniques” i viu així surant en la superfície de la vida cristiana. Hi ha un altre tipus, “pelagià”, que té un estil de vida seriós i rígid. Cristians, ironitza Francesc, que “miren cap al terra”.
“Avui hi ha encara aquesta temptació. Cristians superficials que creuen... sí... en Déu... en Crist, però d’una manera massa ‘vaga’: no és aquest el Jesucrist que et dóna el fonament. Són els gnòstics moderns. La temptació del gnosticisme. Un cristianisme ‘líquid’”.
“D’altra banda, hi ha els qui creuen que la vida cristiana s’hagi de prendre tan seriosament que acaben confonent solidesa, fermesa, amb rigidesa. Són els estrictes! Aquests pensens que per ser cristià cal anar sempre de dol, sempre”.
D’aquests cristians, “n’hi ha molts”. Però, “no són cristians. Es disfressen de cristians”. “No saben què és el Senyor, no saben què és la roca, no tenen la llibertat dels cristians. I, per dir-ho simplement, no tenen joia”.
“Els primers tenen una certa ‘alegria’ superficial. Els altres viuen en una vetlla fúnebre contínua, però no saben què és la joia cristiana. No saben fruir de la vida que Jesús ens dóna, perquè no saben parlar amb Jesús. I no només no tenen joia: no tenen llibertat. No se senten recolzats sobre Jesús, amb aquella fermesa que dóna la presència de Jesús. I no només no tenen joia: no tenen llibertat. Els primers són esclaus de la superficialitat, d’aquesta vida no concreta, i els segons són esclaus de la rigidesa, no són lliures. En la seva vida, l’Esperit Sant no hi cap. I és l’Esperit Sant qui ens dóna la llibertat! El Senyor ens convida avui a construir la nostra vida cristiana sobre Ell, la roca, sobre qui ens dóna la llibertat, qui ens envia l’Esperit, qui et fa anar endavant amb la joia, en el seu camí, en les seves propostes”.
Traducció: Marta Nin
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.