Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 22 de maig de 2013
L'Evangeli d'aquest dimecres ens parla dels deixebles de Jesús que impedeixen que una persona externa al seu grup pugui fer el bé. "Es queixen - afirma el papa en l'homilia - perquè diuen: Si no és dels nostres, no pot fer el bé. Si no és del nostre partit, no pot fer el bé". I Jesús els corregeix: 'No li ho impediu. Deixeu que faci el bé'. "Els deixebles - explica Francesc - eren una mica intoŀlerants", tancats en la idea de posseir la veritat, en el convenciment que "tots els qui no tenen la veritat, no poden fer el bé". "Això era un error", i Jesús "eixampla l'horitzo". Perquè "l'arrel d'aquesta possibilitat de fer el bé, que tothom té, es troba en la creació".
"El Senyor ens ha creat a imatge seva i semblant a Ell, i som imatges del Senyor, i Ell fa el bé, i tots nosaltres tenim en el cor aquest manament: fes el bé i no facis el mal. Tothom. Però, pare, aquest no és catòlic! No pot fer el bé! Doncs sí que pot. L'ha de fer. No és que pugui: ha de fer-ho! Perquè té aquest manament a dins. Però, pare, aquest no és cristià, no pot fer el bé! Ha de fer-lo. Aquest tancament de pensar que no es pugui fer el bé a fora, que tothom pugui fer-lo, és un mur que ens porta a la guerra i també al que alguns han pensat al llarg de la història: matar en nom de Déu. Podem arribar a matar en nom de Déu. Això, senzillament, és blasfemar. Dir que es pot matar en nom de Déu és una blasfèmia”.
“En canvi,el Senyor ens ha creat a imatge seva i semblants a Ell i ens ha donat aquest manament dins del cor: fes el bé i no facis el mal”.
"El Senyor ha redimit tothom, tothom, amb la sang de Crist: tothom, no només els catòlics. Tothom! Pare, i els ateus? Doncs també. Tothom! I aquesta sang ens fa ser fills de Déu de primera categoria! Hem estat creats fills a imatge de Déu i el sang de Crist ens ha redimit a tots! I tots nosaltres tenim el deure de fer el bé. I aquest manament de fer el bé crec que és un bon camí cap a la pau. Si nosaltres, cadascú per la seva banda, fem el bé als altres, ens trobem allà, fent el bé, i fem lentament, a poc a poc, una cultura de la trobada: en tenim molta necessitat! Trobar-nos fent el bé. Però jo no crec, pare, jo sóc ateu! Tu fes el bé: ens trobem allà!”.
“Fer el bé no és una qüestió de fe, és un deure, un document d’identitat que el nostre Pare ens ha donat a tots, perquè ens ha fet a imatge seva i semblants a Ell. I Ell fa el bé, sempre”.
“Avui és santa Rita, patrona dels impossibles, però tot això sembla impossible: demanem-li a ella aquesta gràcia, aquesta gràcia que tots, que tothom, que totes les persones facin el bé, i que ens trobem en aquesta tasca, una tasca de la creació, s’assembla a la creació del Pare. Una tasca de família, perquè tots som fills de Déu: tots, tots! I Déu ens estima a tots! Que santa Rita ens concedeixi aquesta gràcia, que sembla quasi impossible. Que així sigui”.
Traducció: Marta Nin
