Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 30 de gener de 2017
La força més gran de l’Església avui és a les petites Esglésies perseguides. Ho ha dit el papa a la Missa matinal a Casa Santa Marta. El cor de l’homilia de Francesc, els màrtirs. “Avui n’hi ha més que en els primers segles”; “els mitjans no ho diuen” perquè no és notícia, destaca el papa, que convida a fer memòria dels qui pateixen el martiri.
“Sense memòria no hi ha esperança”. Ho recorda Francesc a l’homilia, que gira entorn a la Carta als Hebreus, en la qual s’exhorta a tornar a fer present a la memòria tota la història del poble del Senyor. Justament al capítol onzè, que la Litúrgia proposa aquests dies, es parla de la memòria. Abans de res, una “memòria de docilitat”, la memòria de la docilitat de molta gent, començant des d’Abraham, qui, obedient, va sortir de la seva terra sense saber on anava. En particular, després, en la Primera Lectura d’avui, sempre del capítol onzè de la Carta als Hebreus, es parla de dues altres memòries. La memòria de les grans gestes del Senyor, realitzades per Gedeó, Barak, Samsó, David, “molta gent –diu el papa– que va fer grans gestes en la història d’Israel”.
Avui hi ha més màrtirs que en els primers segles: els mitjans no ho diuen perquè no és notícia
I després hi ha un tercer grup del qual fer memòria, la “memòria dels màrtirs”: “aquells que han sofert i donat la vida com Jesús”, que “van ser lapidats, torturats”, “matats per l’espasa”. L’Església és justament “aquest poble de Déu”, “pecador però dòcil”, “que fa grans coses i també dóna testimoni de Jesucrist fins al martiri”:
“Els màrtirs són els qui porten endavant l’Església, són els qui sostenen l’Església, que l’han sostinguda i la sostenen avui. I avui n’hi ha més que en els primers segles. Els mitjans no ho diuen perquè no és notícia, però tants cristians al món avui són beats perquè són perseguits, insultats, encarcerats. N’hi ha tants a la presó, només per portar una creu o per confessar Jesucrist! Aquesta és la glòria de l’Església i el nostre sosteniment i també la nostra humiliació: nosaltres que ho tenim tot; tot sembla fàcil per nosaltres i si ens manca quelcom ens lamentem... Però pensem en aquests germans i germanes que avui, en nombre més gran que als primers segles, pateixen el martiri!”.
“No puc oblidar”, prossegueix Francesc, “el testimoni d’aquell sacerdot i d’aquella monja a la catedral de Tirana: anys i anys de presó, treballs forçats, humiliacions”, per als quals no existien els drets humans.
La força més gran de l’Església és a les petites Esglésies perseguides
A continuació el Papa recorda que la força més gran de l’Església avui és a les “petites Esglésies” perseguides:
“I també nosaltres, és veritat i correcte també, estem satisfets quan veiem un acte eclesial gran, que ha tingut un gran èxit; els cristians que es manifesten... I això és bonic! Això és força? Sí, és força. Però la força més gran de l’Església avui és a les petites Esglésies, petitetes, amb poca gent, perseguits, amb els seus bisbes a la presó. Aquesta és la nostra glòria avui, aquesta és la nostra glòria i la nostra força avui”.
La sang dels màrtirs és llavor de cristians
“Una Església sense màrtirs –gosaria dir– és una església sense Jesús”, afirma com a conclusió el Papa, que convida a continuació a pregar “pels nostres màrtirs que sofreixen tant”, “per aquelles Esglésies que no són lliures per expressar-se”: “elles són la nostra esperança”. I el Papa recorda que als primers segles de l’Església un antic escriptor deia: “La sang dels cristians, la sang dels màrtirs, és llavor dels cristians”.
“Ells, amb el seu martiri, el seu testimoni, amb el seu sofriment, també donant la vida, oferint la vida, sembren cristians pel futur i en les altres Esglésies. Oferim aquesta Missa pels nostres màrtirs, per aquells que ara sofreixen, per les Esglésies que sofreixen, que no tenen llibertat. I donem gràcies al Senyor per estar present amb la fortalesa del Seu Esperit en aquests germans i germanes nostres que avui donen testimoni d’Ell”.
Traducció: Ignasi Segura —Catalunya Religió