"Aquesta és la primera tasca: anunciar el perdó"

REGINA COELI

Plaça Sant Pere
Diumenge de la Divina Misericòrdia, 23 d’abril de 2017

Estimats germans i germanes, bon dia!

Nosaltres sabem que cada diumenge fem memòria de la resurrecció del Senyor Jesús, però en aquest període després de la Pasqua el diumenge es revesteix d’un significat encara més il·luminador. En la tradició de l’Església, aquest diumenge, el primer després de la Pasqua, era anomenat “in albis”. Què significa això? L’expressió pretenia fer recordar el ritu que duien a terme els qui havien rebut el baptisme a la Vetlla de Pasqua. A cadascú d’ells venia entregada una vestimenta blanca –“alba”, “blanca”– per indicar la nova dignitat dels fills de Déu. Encara avui es fa això: als recent nascuts s’ofereix una petita vestimenta simbòlica, mentre els adults en porten una de debò i pròpia, com vam veure a la Vetlla pasqual. I aquella vestimenta blanca, en el passat, era portada durant una setmana, fins a aquest diumenge, i d’això en deriva el nom in albis deponendis, que significa el diumenge en què es treu la vestimenta blanca. I així, treta la vestimenta blanca, els neòfits iniciaven la seva nova vida en Crist i en l’Església.

Hi ha una altra cosa. Al Jubileu de l’Any 2000, sant Joan Pau II va establir que aquest diumenge estigués dedicat a la Divina Misericòrdia. És cert, va ser una bella intuïció: va ser l’Esperit Sant qui va inspirar-lo en això. Fa pocs mesos vam concloure el Jubileu extraordinari de la Misericòrdia i aquest diumenge ens convida a reprendre amb força la gràcia que prové de la misericòrdia de Déu. L’Evangeli d’avui és la narració de l’aparició de Crist ressuscitat als deixebles reunits al cenacle (cfr. Jn 20,19-31). Escriu sant Joan que Jesús, després d’haver saludat els seus deixebles, els va dir: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres». Dit això, va fer el gest de bufar cap a ells i va afegir: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdoneu els pecats, els quedaran perdonats» (vv. 21-23). Vet aquí el sentit de la misericòrdia que es presenta precisament en el dia de la resurrecció de Jesús com a perdó dels pecats. Jesús Ressuscitat va transmetre a la seva Església, com a primera tasca, la seva mateixa missió de portar a tots l’anunci concret del perdó. Aquesta és la primera tasca: anunciar el perdó. Aquest signe visible de la seva misericòrdia porta amb si la pau del cor i la joia de l’encontre renovat amb el Senyor.

La misericòrdia a la llum de Pasqua es deixa percebre com una veritable forma de coneixement. I això és important: la misericòrdia és una veritable forma de coneixement. Sabem que es coneix a través de tantes maneres. Es coneix a través dels sentits, es coneix a través de la intuïció, a través de la raó i encara d’altres maneres. Bé, es pot conèixer a través de l’experiència de la misericòrdia, perquè la misericòrdia obre la porta de la mentper comprendre millor el misteri de Déu i de la nostra existència personal. La misericòrdia ens fa entendre que la violència, el rancor, la venjança, no tenen cap sentit, i la primera víctima és qui viu d’aquests sentiments, perquè es priva de la pròpia dignitat. La misericòrdia obre també la porta del cor i permet expressar la proximitat sobretot amb els qui estan sols i marginats, perquè els fa sentir germans i fills d’un sol Pare. Ella afavoreix el reconeixement dels qui tenen necessitat de consolació i fa trobar paraules adequades per donar confort.

Germans i germanes, la misericòrdia escalfa el cor i el torna sensible a les necessitats dels germans amb la compartició i participació. La misericòrdia, en fi, compromet a tots a ser instruments de justícia, de reconciliació i de pau. No oblidem mai que la misericòrdia és la clau de volta en la vida de fe, i la forma concreta amb què donem visibilitat a la resurrecció de Jesús.

Que Maria, la Mare de la Misericòrdia, ens ajudi a creure i a viure amb alegria tot això.

Després del Regina Coeli:

Estimats germans i germanes,

Ahir a Oviedo, a Espanya, va ser proclamat Beat el sacerdot Luis Antonio Rosa Ormières. Viscut al segle dinou, va gastar les seves moltes qualitats humanes i espirituals al servei de l’educació, i per això va fundar la Congregació de les Germanes de l’Àngel de la Guarda. Que el seu exemple i la seva intercessió ajudin en particular als qui treballen a l’escola i en el camp educatiu.

Us saludo de tot cor a tots vosaltres, fidels romans i pelegrins d’Itàlia i de molts països, en particular la Confraternitat de Sant Sebastià de Kerkrade (Països Baixos), el Nigerian Catholic Secretariat i la parròquia Liebfrauen de Bocholt (Alemanya).

Saludo els pelegrins polonesos, i exprimeixo viva apreciació per la iniciativa de Càritas Polònia pel sosteniment de tantes famílies a Síria. Una salutació especial als devots de la Divina Misericòrdia congregats avui a l’església del Sant Esperit a Sassia. Com també als participants a la “Cursa per la Pau”: una cursa de relleus que avui parteix d’aquesta plaça per arribar fins a Wittenberg a Alemanya.

Saludo els nombrosos grups de nois, especialment confirmats o confirmands –sou tants!–: de les Diòcesis de Piacenza-Bobbio, Trento, Cuneo, Milà, Lodi, Cremona, Bèrgam, Brescia i Vicenza. I també l’Escola “Masaccio” de Treviso i l’Institut “San Carpoforo” de Como.

Per concloure, dono gràcies a tots aquells que en aquest període m’han enviat missatges de felicitació per la Pasqua. Els felicito igualment de tot cor invocant per cadascú i per totes les famílies la gràcia del Senyor Ressuscitat. Bon diumenge a tots, i, si us plau, no us oblideu de pregar per mi. Bon dinar i fins aviat!

Traducció per Ignasi Segura Renau