Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 16 de maig de 2013
L’homilia del papa Francesc ha tingut com a punt de referència la vida de Pau, una vida que va ser “una batalla campal”, “amb moltes proves”. Però l’Apòstol dels Gentils, malgrat trobar-se de “persecució en persecució”, no es va desanimar mai”. El destí de Pau, ha subratllat el papa, “és un destí amb moltes creus, però ell va endavant; ell mira el Senyor i va endavant”.
“Pau molesta: és un home que amb la seva predicació, amb la seva tasca, amb la seva actitud molesta, precisament perquè anuncia Jesucrist, i l’anunci de Jesucrist molesta les nostres comoditats, les nostres còmodes estructures –fins i tot cristianes, oi? –. El Senyor vol sempre que anem endavant, més endavant, més endavant... Que no ens refugiem en una vida tranquiŀla o en estructures caduques, en totes aquestes coses, oi? El Senyor... I Pau, predicant el Senyor, molestava. Però ell anava endavant, perquè tenia dins seu aquella actitud tan cristiana que és el zel apostòlic. Tenia precisament el fervor apostòlic. No era un home de compromís. No! La veritat: endavant! L’anunci de Jesucrist: endavant!”
És cert que sant Pau era un “home apassionat”. Però, segons el papa, no és una qüestió només de temperament. És el Senyor qui “es barreja en tot això”, en aquesta batalla campal. És més, ha observat Francesc, és precisament el Senyor qui empeny Pau a “anar endavant”, a donar testimoni fins i tot a Roma. “Entre parèntesi” ha somrigut el papa, “a mi m’agrada que el Senyor es preocupi d’aquesta diòcesi, ja des de llavors! Som uns privilegiats!”.
“El zel apostòlic no és un entusiasme per obtenir poder, per obtenir alguna cosa. Ve de dins, ho vol de nosaltres el Senyor: que siguem cristians amb zel apostòlic. I d’on ve aquest zel apostòlic? Ve del coneixement de Jesucrist. Pau va trobar Jesucrist, va trobar Jesucrist... Però no amb un coneixement inteŀlectual, científic – que és important, perquè ens ajuda – sinó amb aquell coneixement anterior, el del cor, el de la trobada personal”.
Pau “sempre és enmig d’embolics, però no en embolics per embolics, sinó per Jesús”. Anunciant Jesús, afirma el papa, “les conseqüències són aquestes”.
El fervor apostòlic s’entén només “en una atmosfera d’amor” ha afegit Francesc. “És una mena de bogeria, però de bogeria espiritual, de bogeria sana”. I Pau “tenia aquesta sana bogeria”.
En l’Església, però, també hi ha “cristians tebis”, que “no senten que cal anar endavant”. “Hi ha aquells cristians que no es mullen, oi? Ben educats, tot bé, sí... però no saben donar fills a l’Església amb l’anunci i el fervor apostòlic. Avui podem demanar a l’Esperit Sant que ens doni aquest fervor apostòlic a tots nosaltres, i que ens doni també la gràcia de molestar tot el que sigui massa tranquil dins l’Església; la gràcia d’anar endavant cap a les perifèries existèncials. L’Església ho necessita molt això! No només en terres llunyanes, en l’esglésies joves, en els pobles que encara no coneixen Jesucrist, sinó aquí a la ciutat, aquí mateix a la ciutat, es necessita aquest anunci de Jesucrist. Demanem, doncs, a l’Esperit Sant aquesta gràcia del zel apostòlic, cristians amb zel apostòlic. I si molestem, beneït sigui el Senyor! Endavant, com diu el Senyor a Pau: ‘Coratge!’”
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.