Nessun dorma

Torre Llac de Puccini (Lucca, Toscana). Estiu 1998. Arribo a aquest lloc on Giacomo Puccini tenia una casa com a lloc de treball per a la composició de les seves òperes. Assisteixo amb una parella italiana jove a la representació de Turandot al Gran Teatre all'Aperto, és a dir a l'aire lliure o com diuen a Itàlia soto le stelle (sota les estrelles). Aquesta obra va ser l'última que va compondre i que va deixar inacabada. La va completar Franco Alfano amb un duet i un final. El llibret va anar a càrrec de Giuseppe Adami i Renato Simoni. Es tracta del testament musical del gran compositor.
Turandot és la filla de l'emperador Altoum de la Xina. Un mandarí recorda que la princesa «esposa serà d'aquell que, sent de sang real, desvetlli els tres enigmes que ella li proposi.» Què passa si un pretendent no l'encerta? Se li tallarà el cap. És a dir, el resultat no es indiferent. T’hi jugues la vida. Un príncep desconegut resol els dos primers enigmes. El tercer es formula així: «El gel que crema, què és?». El príncep encerta en respondre: «Turandot». És a dir, una princesa gèlida que inflama la passió dels seus pretendents. No obstant, ella no accepta casar-se amb ell. El príncep desistirà del seu desig si ella descobreix quin és el seu nom. Turandot té temps per esbrinar-ho fins que arribi l'alba. Mentrestant, ell canta la famosa ària: Nessun dorma [Que ningú no dormi] amb la convicció de vèncer quan la llum del dia il·lumini l'horitzó. Turandot descobrirà que el príncep Calaf es converteix en el seu amor.
Compagino la fruïció de la música, que té un altíssim nivell, amb les reflexions profundes que sorgeixen d'una trama on es bascula entre la vida i la mort. Venen a la meva ment una sèrie prolífica de pensaments, com ara viure és arriscar. Només pot guanyar qui està disposat a perdre. Es tracta de viure a fons, amb entrega i compromís. Cal estar vigilant i no quedar-se adormit. Cal afrontar els enigmes per trobar el sentit de les coses. Com més fosc és l'entorn immediat, amb més claredat s'observa el titil·lar de les estrelles i la vista assoleix més llunyania. En l'espiritualitat, la nit fosca de l'ànima anticipa una nova aurora. Només l'amor és capaç de convertir un cor de pedra, gelat i insensible, en un cor de carn. La capacitat amorosa atorga plenitud a l'existència humana. La gran transformació de la princesa va en aquesta línia. El príncep Calaf es converteix d'estranger desconegut en el gran amor de Turandot. Puccini ens endinsa en el món de la bellesa musical i obre la set d'infinit.
El 24 de novembre de 2024 es va celebrar el primer centenari de la mort de Puccini, ocorreguda a Brussel·les. L'Auditori de Barcelona va oferir un concert de la Banda Municipal de la ciutat en homenatge del compositor toscà. Va interpretar Suite de l'òpera Turandot amb arranjaments de Christiann Janssen. Per al goig del públic, es va acabar amb Nessun dorma. Una ària, sempre vibrant, que combina en el meu cas records tan distants com inoblidables.