Començo la classe de formació en teràpia Gestalt amb una pregunta dirigida a la concurrència. Qui és un dels millors terapeutes de tota la història? Sona algun nom, però tots els grups coincideixen a esmentar el mateix: Jesucrist. Hi estic d’acord.
Si creiem que l’objectiu de la teràpia és «fer parlar i escoltar l’infant que hi ha en nosaltres i que un dia va emmudir» (Alice Miller), convé submergir-se en la infància de Jesús, que ens pot proporcionar claus d’interpretació excel·lents. Es tracta que ens endinsem en el primer Nadal. Observem que caiem a la trampa d’idealitzar-lo, i ens allunya de la realitat dels fets. Els seus pares, complint les exigències dels romans invasors, s’han d’empadronar. Inicien un llarg viatge a peu, amb la mare embarassada de vuit mesos. Fatiga, perill, incomoditats, cansament... quan recorren els 150 km que hi ha de Natzaret a Betlem. En aquest lloc, arriba el moment del part. No hi ha lloc per a ells a la posada. El sistema no l’acull, haurà de néixer a la perifèria. Maria dóna a llum en un camp de pastors. Sense mitjans, sense atencions, amb el que duia. Inicis durs per al nounat. El van a veure només els pastors de l’entorn, persones sense drets, menypreats i marginats per la societat. També s’hi apropen uns mags, que són el símbol dels buscadors i interpreten els signes de les estrelles. El rei Herodes, el poder despòtic, busca l’infant per matar-lo. La família se sap perseguida i amenaçada. Han de fugir a Egipte. No coneixen la llengua ni els costums. Parteixen de zero i sobreviuen com poden. Es produeix la matança dels innocents, entre el dolor i el plor de les mares. La por de tornar a Judea els obliga a establir-se a Natzaret. Galilea és un niu de rebels i Natzaret un poblet molt pobre, d’on no en pot sortir res de bo. Una infància molt dura, salvada per l’amor de Maria i Josep.
