Al Passeig de la Fama de Cannes, al voltant del Palau de Festivals, es poden veure les empremtes de famosos, juntament amb el seu nom. El material on s'estampen les empremtes ha de ser receptiu en el moment de fer-ho perquè quedin ben registrades. Posteriorment, se solidifica i roman per a la memòria. Com més receptiu, més tendre, les empremtes apareixen més profundes. Aquesta imatge em va venir a la ment el passat 10 de maig amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la Llar d'Infants del col·legi marista d'Igualada. Un acte senzill, entranyable, profund. Fan referència a nens i nenes que, al cap de pocs mesos de néixer, són confiats pels seus pares unes hores al dia perquè rebin a la Llar les atencions adequades.
Cada edat requereix les seves cures perquè presenta necessitats diferents que han de ser ateses pels educadors. Totes les edats són importants. No obstant això, la intervenció educativa no deixa sempre la mateixa petjada. Quanta més tendra és la persona, l'empremta pot ser més profunda. La trajectòria comença ja en el si matern. Una conducta inadequada de la mare pot provocar, per exemple, una síndrome alcohòlica fetal (SAF), amb conseqüències negatives per a la criatura. Conscients de la influència educativa en l'edat primerenca, els educadors que atenen infants en aquesta franja d'edat realitzen una tasca inestimable. Es tracta d'educar en l'amor, com el nutrient més essencial de la persona, i de proporcionar a cada a nen, a cada nena, la confiança bàsica en la vida. En els centres educatius, els que eduquen els alumnes més grans solen ser considerats més importants. Indubtablement, tenen la seva rellevància, com la tenen totes les etapes. Tanmateix, les empremtes més profundes, més determinants, es produeixen en els primers temps de l'existència. L'amor i la confiança no tenen preu.
Algú pot pensar que no cal cap preparació especial per dur a terme aquesta tasca en edats primerenques, perquè sovint es redueix la formació a contingut curricular. Cras error. Haver estat educat en l'amor i en la confiança bàsica és un dels majors regals que es poden rebre. Les persones que els donen, més enllà lògicament de la pròpia família, mereixen el nostre més sincer reconeixement i gratitud. La veu de tres dones joves de 25 anys, com a primeres alumnes, la veu d'una família, la veu de les educadores, la veu dels directius... van ser una simfonia coral, un cant a l'amor i a la confiança bàsica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.