T’hem vist a la creu,
t’hem mirat a la creu,
Jesús, Messies, Senyor,
dessagnant-te i ofegant-te.
T’hem vist i t’hem mirat,
i més que mai hem cregut en tu.
En tu,
en la teva manera de viure,
en la teva entrega,
en la teva fidelitat a l’amor sense cap reserva.
Hem cregut en tu,
i hem entès,
en del més profund de nosaltres mateixos,
que aquesta vida teva era la vida mateixa de Déu
feta carn de la nostra carn,
feblesa de la nostra feblesa.
I ara, quan celebrem la Pasqua,
i afirmem que el mal i la mort no t’han vençut,
volem agrair-te aquesta manera teva de viure,
i la teva fidelitat fins a acceptar
una mort tan dura.
I en fer-ho,
estenem el nostre agraïment a tots els homes i dones
que han volgut viure també
el camí de l’amor sense reserves,
i no han dubtat d’acceptar
els patiments que aquest camí
pogués comportar-los.
I volem, Jesús, refermar el nostre compromís
de caminar també nosaltres aquest camí,
el teu.
Perquè tu, Déu fet carn,
ets el camí que val la pena caminar,
ets la veritat que dona sentit a tot el que som,
ets la bellesa de la vida plena.
