El haiku és una composició poètica d’origen japonès formada per tres versos de 5 / 7 / 5 síl·labes, amb un ritme harmònic de tòniques i àtones, que capturen un instant de la vida, com una fotografia escrita.
A mi m’agrada molt un haiku de Joan Salvat-Papasseit que a més està escrit en forma de cal·ligrama que evoca un camí de formigues. Diu:
Camí de sol
per les rutes amigues
unes formigues.
El cas és que darrerament m’he animat a provar d’escriure haikus i aquí, agosaradament, us en transcric uns quants. Això sí, s’han de llegir a poc a poc.
Nenes que juguen
i groxadors que volen.
Quina alegria!
Un temporal.
És cert: no som els amos
de la natura.
El Déu del cel,
sentint la Rosalia,
està content.
El mar en calma
en una pau molt dolça.
El mar en calma.
Santa Maria
de la Mercè i l’Empar:
Lesbos t’espera!
Amb la ventada
arriben voleiant
unes calcetes.
Els pins de Roma
i els gats que s’hi arreceren.
Fa lluna plena.
Dones que lluiten
per una vida digna:
futur de tots.
Al nostre ficus,
que és l’amo de l’eixida,
canta una merla.
Fem el camí
buscant el foc de Déu.
Llum de Quaresma.
Solet d’hivern
com música de corda
a la finestra.
