“No hi pot haver pau entre els pobles sense pau entre les religions. No hi pot haver pau entre les religions sense diàleg entre les religions” (Hans Küng)
La nostra societat cada vegada més globalitzada i, per tant, plurireligiosa i multicultural ens empeny a crear ponts de diàleg que permetin apropar-nos al diferent, a superar els nostres prejudicis, i a valorar la diversitat com a una riquesa incommensurable que la vida ens ofereix.
La base que sustenta el veritable diàleg és l’escolta autèntica: un estat de receptivitat plena i alhora buida d’idees preconcebudes. Aquest estat d’escolta ha de ser bidireccional: vers l’altre i vers un mateix, creant un espai de consciència allà on s'esvaeix tota diferència, tot prejudici, en connexió amb la qualitat humana que ens uneix. La paraula ha d'estar connectada amb el que sentim, amb el que realment som, no amb el que pensem o creiem.
Aquesta dimensió més fonda sovint l’anomenem espiritual, però hem de recordar que es troba present en nosaltres a cada instant, en el propi cos, en el moviment cíclic de la vida... Desconnectats de la nostra veritable naturalesa, hem dividit la totalitat que ens conforma en mundà i sagrat, cos i esperit, plaer i dolor, jo i els altres... En la recerca del sagrat, podem d’allunyar-nos de nosaltres mateixos, dels altres, del que realment som. Tot un repte que cal tenir present.
