Davant del discurs cada cop més estès de què en l’escolarització de l’alumnat “tot és gratis”, se’ns permetrà realitzar una sèrie d’apreciacions que no són producte d’una reacció legítimament exasperada davant d’aquesta fal·làcia, sinó amb arguments sostinguts en la legalitat vigent i, ateses les circumstàncies, amb la màxima objectivitat possible.
Fem d’entrada una afirmació necessària: El "principi de gratuïtat" entès com l'obligació de l’Administració de garantir-la i adquirida per les escoles d’iniciativa social sostingudes amb fons públics a impartir d'aquesta manera els ensenyaments objecte de concert s'estén i acota a l'activitat lectiva de l'ensenyament reglat del segon cicle d'educació infantil, d'educació primària, educació secundària obligatòria i cicles formatius de grau bàsic (i, al seu cas i de manera parcial, als ensenyaments de Batxillerat i Formació Professional). A priori, per tant, és dins d'aquests límits on se situa la limitació de qualsevol contraprestació econòmica que pugui percebre l’escola concertada diferent de la que procedeixi de l'Administració educativa, que haurà de ser suficient per garantir la seva gratuïtat.
De la mateixa manera que es determina l’abast del “principi de gratuïtat”, podem dir que no hi ha obstacle per admetre que els centres concertats privats, en la mesura que gaudeixen d'aquesta darrera qualitat, comparteixen el dret de creació i direcció reconegut per l'article 21.1 de la LODE, encara que amb les limitacions imposades pel seu art. 51 del caràcter no lucratiu de les activitats tant docents com complementàries o extraescolars i de serveis, a l'autorització necessària per al cobrament de quantitats en concepte d'activitats complementàries i a l'opció voluntària d’aquestes activitats i dels serveis que no podran formar part de l'horari lectiu, i, també, per les derivades de l'art. 57 de l'esmentat text a través de les facultats d'intervenció atribuïdes al Consell Escolar del centre.
L'escolarització en les etapes declarades gratuïtes comporta per als alumnes i les seves famílies l'assumpció de costos directes (llibres, material escolar, sortides escolars, activitats complementàries, etc.) i indirectes (menjador escolar, desplaçament, serveis escolars, etc.), per a l’alumnat del Servei d’Educació de Catalunya. De fet, tant la LODE (art. 51), com la LOE (art. 88) estableixen que les activitats complementàries i els serveis escolars queden exclosos de la gratuïtat. La LEC també estableix que aquestes activitats i serveis poden requerir aportacions econòmiques de les famílies (art. 50).
Afirmem l’anterior per rubricar el diferent règim jurídic de l'anomenat “principi de gratuïtat” existent per als "ensenyaments objecte del concert" del de les activitats complementàries, extraescolars i serveis, conforme als arts. 117 LOE, 51 LODE, i 6, 25 i 50 LEC.
Però també és cert que la Llei procura mesures tendents a l’equitat, tant per garantir la gratuïtat dels ensenyaments objecte de concert com per evitar qualsevol discriminació de l'alumnat en la participació de les activitats complementàries i els serveis per motius econòmics. "Les Administracions educatives dotaran els centres dels recursos necessaris per fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments que en aquesta llei es declaren gratuïts i establiran mesures perquè la situació socioeconòmica de l'alumnat no suposi una barrera per al accés a les activitats complementàries i els serveis escolars" (LOE, 88.4). En el mateix sentit, la LEC, arts. 6.3, 50.3 i 202.
Resulta per tant conseqüent afirmar que qualsevol tipus de restricció, d'origen reglamentari, a la capacitat d’organització de les escoles en matèria d’activitats complementàries, extraescolars i serveis, requereix d’una cobertura normativa suficient, especialment adreçada als ajuts que ha de proporcionar l’Administració a l’alumnat que els precisi, per evitar extralimitacions sobrevingudes.
Per això, la LEC, quan afronta aquesta qüestió, ho fa des de l’àmbit de les beques i els ajuts (art. 6), i no des d’altres instruments financers. I ho estableix a partir del mandat adreçat a les Administracions públiques (Departament d’Educació, Ajuntaments, Consells Comarcals...) d’oferir ajuts als serveis escolars de menjador i transport durant els ensenyaments obligatoris i en els ensenyaments declarats gratuïts als alumnes que reuneixen determinades condicions, amb cobertura total o parcial de la despesa, com també les ordena que promoguin mesures que facilitin l’accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i extraescolars, i en particular al Departament a que adopti les mesures necessàries per a introduir progressivament un sistema d’ajuts general, en les diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat del Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 6.3).
I quan des del Decret 11/2021 es contempla aquesta matèria, afirma al seu preàmbul: “Pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), l'Administració educativa ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (articles 6.3, 50.3 i 202 de la Llei d'educació). Igualment, l'Administració educativa aporta recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona (art. 48 de la Llei d'educació)”. Un resum del que hem vingut recollint fins ara, elaborat per la pròpia administració.
A partir d’aquest mandat, s’articulen els ajuts específics i concrets. Un tema que, com hem dit al començament, comporta dia rere dia polèmica i conflicte, encara que no desitjat per les nostres escoles, per una concepció indeguda del concepte de ‘gratuïtat’.
Abans de seguir: hem adoptat un terme genèric per aquets tipus d’ajuts que encara ha incrementat més la polèmica. Parlem de ‘motxilles escolars’ quan ens referim als ajuts a l’alumnat amb vulnerabilitat econòmica. Però resulta que aquest terme ha estat recollit per l’Administració per denominar la seva política d’ajuts a aquest alumnat. Les nostres escoles, les d’iniciativa social sostingudes amb fons públics, reben els ajuts sota altres denominacions: Subvenció d’Igualtat d’oportunitats, Subvenció de finançament addicional, Pla de Xoc (a la ciutat de Barcelona). No rebem els ajuts del programa de “Motxilles Escolars”.
La qüestió no és baladí, perquè les ‘motxilles escolars’, adreçades als centres públics, cobreixen totes les despeses del curs associades a l'escolarització, com ara el material escolar didàctic i fungible, llibres (també llicències digitals o similars), bates, uniforme (també roba esportiva del centre educatiu), sortides i les colònies. Mentre que els ajuts que reben les nostres escoles són diferents i es poden agrupar-se en tres seccions, segons la denominació de les corresponents subvencions:
-
Per la subvenció d’Igualtat d’oportunitats: activitats complementàries, els llibres de text, el material escolar i les activitats curriculars enteses com les sortides sense pernocta. Els cursos als que s’adreça aquesta subvenció (2024/2025) són: I3, I4, I5, 1r, 2, 3r ESO, per a tot l’alumnat escolaritzat, inclosa la ciutat de Barcelona, amb el perfil requerit.
Així ho confirma la “RESOLUCIÓ EDU/499/2024, de 20 de febrer, per la qual es fa públic el finançament (988,10 € alumne/any) a centres Privats concertats relatiu a la igualtat d'oportunitats per al curs 2023-2024”. (DOGC. Núm. 9109 de 26.2.2024). En aquesta disposició, el Departament indica els conceptes que integren l’esmentada subvenció. En cap cas parla de “gratuïtat total de tota l’escolarització” ni que estiguin inclosos els serveis o, per exemple, l’ordinador o la uniformitat escolar.
- Per la subvenció de Finançament addicional: Les activitats complementàries, restant exclòs el 10% de l’alumnat NESE B. Els cursos d’aquesta subvenció (2024/2025) són: EPRI i 4t d’ESO, per a tot l’alumnat escolaritzat, amb el perfil requerit. A la ciutat de Barcelona, el col·lectiu beneficiari és el matriculat a 4t, 5è i 6è d’EPRI i 4t d’ESO.
- Pla de Xoc (per la ciutat de Barcelona): Contempla les activitats complementàries, llibres de text, material escolar i activitats curriculars. No inclou serveis, ni les convivències ni estades més llargues fora del centre, ni les activitats extraescolars. Els cursos afectats (2024/2025) són 1r, 2n i 3r d’EPRI i 4t d’ESO.
Respecte d’aquesta situació general, continua viu entre nosaltres el convenciment que ens va dur a subscriure el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, al qual també s’hi han adherit el Departament d’Educació, gairebé tots els ajuntaments de més de 10.000 habitants, els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Catalunya en Comú i el Partit dels Socialistes de Catalunya, així com altres agents educatius i socials (sindicats -CCOO, UGT, USOC-, professionals, entitats…). Un pacte que com és prou conegut, reconeix explícitament l’infrafinançament del sistema educatiu, de manera que el Servei d’Educació de Catalunya, presenta importants dèficits d’inversió pública per garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. A l’hora afirma que el dèficit de finançament públic provoca que part del servei educatiu que presten els centres s’hagi de finançar per mitjà de les aportacions de les famílies, la qual cosa resulta contradictòria amb el principi de gratuïtat que regeix el nostre sistema educatiu i suposa un important factor de desigualtat, tant en l’accés als diferents centres com també en la configuració dels projectes educatius, condicionats, en part, pel finançament privat de les famílies.
I del que neixen diversos compromisos entre els responsables de gestionar i prestar directament el Servei d’Educació de Catalunya (el Departament d’Educació, les administracions locals, les entitats municipalistes) i les titularitats dels centres sufragats amb fons públics. Convinences que vinculen els seus actors, que obliguen a què cada part compleixi amb les mesures que s’han d’aplicar per afavorir una distribució més equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques als diferents centres educatius, garantir la gratuïtat total de l’escolarització als centres sufragats amb fons públics amb la previsió de millorar el finançament de tots els centres públics i concertats i amb una aposta clara per augmentar més els recursos, econòmics i de personal, als centres d’alta complexitat, i de les que han sorgit, entre d’altres mesures, l’Estudi del Cost de la Plaça Escolar (any 2019) i el Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya.
Però el compliment d’aquestes actuacions ha de ser proporcional i recíproc. S’han de desplegar en la seva integritat. Si la càrrega del compliment recau només sobre una part o es desvia substancialment dels seus objectius, es produeix una desproporcionalitat inassolible, un injust desequilibri. El Decret 11/2021 recull un mandat clar a la secció 4 del seu capítol 6, que obliga l’Administració a que “per a l'escolarització equilibrada d'alumnat, el Departament garanteix els ajuts previstos en aquest article a l'alumnat amb necessitats educatives específiques assignat als centres, en funció de les seves característiques socioeconòmiques, així com també la dotació als centres dels recursos per a l'atenció adequada de les seves necessitats educatives” i que “l'Administració proporciona els recursos públics per garantir l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb el principi de suficiència financera”. I, alhora, la disposició addicional sisena del mateix Decret ordena una aplicació progressiva de les previsions de la secció i capítol indicats: “Les previsions de la secció 4 del capítol 6 s'aplicaran progressivament en funció dels ajuts econòmics establerts d'acord amb l'article 63 i dels recursos públics esmerçats per l'Administració educativa per garantir l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb els principis de suficiència financera”.
Les escoles d’iniciativa social hem assumit sense dubtes la nostra part de compromisos. Pel que fa a les Administracions, i malgrat els esforços que han fet, tan important com definir i assignar les obligacions és executar-les (o sia, pagar-les) amb puntualitat i sense interrupcions. Establir els ajuts -encara que sense complir el principi de suficiència financera al que per norma estan obligades- per a ser liquidats després amb un retard temporal massa dilatat és situar les escoles en un marc de precarietat i manca de liquiditat tan angoixant com injust. Hem traslladat als responsables del Departament aquesta qüestió, en un ambient de receptivitat, comprensió i ànim de millora. Però s’han de donar amb urgència les passes pel compliment efectiu del finançament. Hem de treballar-hi tots plegats, pel bé del sistema, de l’equilibri real de l’escolarització i amb voluntat de cobrir de la forma més beneficiosa possible el Servei d’Educació de Catalunya, del que tots en formem part.
