En el moment de fer avaluació

Deixem darrera el mes de setembre i amb la seva finalització, l’organització horària especial que aquest curs s’ha ordenat a les escoles. A la compareixença parlamentària del proppassat 19 de setembre, el Conseller d’Educació feia referència a què “s’avaluaran les tardes de setembre per millorar-les de cara al curs vinent”. Afegia que la mesura “és bona per l’alumnat i ara hem de veure com podem optimitzar-la de cara al curs 23-24. I ho farem entre tots: sindicats, docents, direccions, famílies i per descomptat comptant amb l’alumnat”.

No és mala idea, en absolut, que es vulgui realitzar una avaluació d’aquesta experiència i que en el seu procés es vulgui tenir en compte la participació de la comunitat educativa, especialment si tenim present que en el sistema educatiu l’avaluació s’enfoca en el camí de dinamitzar la transformació i millora continuada dels aprenentatges, del centre i del sistema, i assumint que, com a pràctica transformadora que pugui produir impactes en profunditat, requereix l'activació de tots els agents rellevants de caràcter cultural, social i polític del context en el qual treballa.

Les nostres escoles ja han fet aquest pas. Les titularitats i les direccions han organitzat sessions per valorar, especialment, l’avançament del curs i l’ambient viscut a les escoles, comptant amb l’opinió i anàlisi del claustre del professorat i dels pares i de les mares.

Un dels elements que comença a constatar-se és que s’ha refermat el compromís de l’escola cristiana, i de l’escola concertada en general, amb les famílies. Altre factor que s’evidencia és el valor afegit que l’escola concertada ha atorgat a aquesta franja horària excepcional.

Des del primer dia que es va anunciar l’avançament de l’inici del curs i -com en aquell moment es va dir- la generalització de la “jornada intensiva”, l’escola concertada feia saber a la societat, i en especial als pares i mares dels nostres alumnes, que a partir del mateix dia 5 de setembre garantia l’atenció en horari de matí i de tarda i insistia que amb aquesta organització volia prestar especial atenció a l’alumnat en situació de vulnerabilitat, que podria romandre a les seves escoles en l’horari acostumat, contribuint, a l’hora, a la conciliació de la vida familiar i laboral de les famílies que han optat pels nostres projectes educatius. I així és com el servei s’ha anat realitzant.

Amb els mitjans i recursos que titularitats i direccions han pogut programar i disposar, una conclusió inicial sembla sorgir de les primeres valoracions: des del punt de vista organitzatiu, i pel bé del sector, pel bé de la qualitat educativa i pel col·lectiu de treballadors i treballadores, les condicions amb les quals s’ha dut a terme el servei no s’han de repetir.

Altre element que les escoles cristianes tenien absolutament clar i que s’ha posat en evidència és que no es pot plantejar aquest espai de manera aïllada i independent de la resta de funcionament de l’escola. Dit d’altra manera, les activitats han d’estar plenament imbricades en el projecte educatiu de l’escola. És estranya aquesta conclusió? A les escoles cristianes, a les escoles concertades, no ho és en absolut. Deslligar dels projectes educatius qualsevol de les activitats que s’organitzin al centre no té cabuda en la nostra concepció d’escola. I aquest ha estat un dels criteris que ha permès una actuació coherent, conjunta, amb la participació del personal vinculat a l’escola, que ha donat seguretat, confiança i tranquil·litat a les nostres famílies i ple sentit educatiu envers el nostre alumnat.

Si el que es pretén és que l'horari d'assistència a les escoles per part dels alumnes, no variï amb el que fan la resta de l'any; si les activitats que s’han de fer han de ser plenament coherents amb el projecte educatiu; si el personal que les ha d’atendre ha de disposar de la capacitat, preparació i titulació necessàries per atendre l’alumnat... quin sentit té organitzar les tardes del mes de setembre de manera tant diferent a les de la resta del curs?

El debat resta obert. Confiem en les contribucions que podran fer les titularitats i els equips directius aportant coneixement, expertesa i discerniment, i que el resultat d’aquesta avaluació procuri significat i lucidesa per a millorar el sistema educatiu, no per a afegir-hi traves ni dificultats que l’acaben lesionant.