L'advent i Nadal ens venen a recordar que sí que hi ha Esperança, malgrat el temps i el clima, moment històric, situació social, relacions internacionals, relacions nacionals i, o relacions interpersonals i familiars.
Doncs és fàcil pensar o experimentar en mig de la realitat que vivim que no hi ha esperança pel nostre món, i tots sabem que sense esperança no podem viure ni un minut. Així ens van les coses, més que viure sobrevivim, perquè avancem per inèrcia esperant que les coses, les situacions, les relacions millorin per si soles. Però mentre el cor humà no canviï, hi ha poca esperança.
Per això Nadal ens ve a recordar, un any més, que si hi ha Esperança i esperança que no enganya ni desencisa.
És l’esperança en què viuen milions de cristians cada dia en mig de realitats i circumstàncies ben diferents, des del benestar a la persecució, en mig de l’abundància o de la més gran necessitat, amb dolor o sanitat, en pau o en mig de la guerra...
És l’esperança en la gràcia de Déu, que va irrompre en la història enviant al seu propi fill a fer-se un de nosaltres, naixent en un humil pessebre, morint en una creu, però que va ressuscitar canviant el rumb de la història humana i obrint així una esperança real a la humanitat.
Esperança que no enganya ni desencisa, esperança que transforma el cor i la vida, que tan sols has d’acceptar per fe la bona notícia de l'evangeli, “Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu fill únic perquè no es perdi cap dels que creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.”
Esperança que no enganya ni desencisa, perquè és present i eterna, perquè ens guia en l'aquí i l'ara, però es farà completa i plena en el futur.
Desitjo que aquest Nadal el puguis viure en plena Esperança.
