L’Evangeli del Diumenge 25 d’octubre de 2009
Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut vora el camí. Quan sent que passa Jesús de Natzaret comença a cridar: “Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi”.
Bartimeu reconeix en Jesús el Messies, perquè “Fill de David” és un títol messiànic. Així ho manifesta la profecia de Natàn a David: “Jo, el Senyor, posaré en el teu lloc un del teu llinatge, sortit de les teves entranyes i refermaré el seu regnat” (2 Samuel, 7, 12-16).
El fill de Timeu no només clama per obtenir la vista: confia de tal manera en Jesús que el reconeix com a Messies i com a Senyor, ja que l’anomenarà també “Rabuní”: Mestre i Senyor.
La nostra oració, com la del cec, està bé que demani la salut corporal, a condició, que la nostra confiança incondicional en Jesús ens faci descobrir i estimar que ell és el Messies, el Fill de Déu, el qui ve de part de Déu per a donar-nos el seu Esperit Sant.
Allò que es pregunten els contemporanis de Jesús –“¿No deu ser aquest el Fill de David?” (Mateu 12, 23)- Bartimeu ja ho sap quan clama dues vegades, es posa dret d’una revolada i va cap a Jesús:
- “¿Què vols que faci per tu”, li pregunta ell.
- “Rabuní, fes que hi vegi”, respon el cec.
- “Vés. La teva fe t’ha salvat”. Li diu Jesús, perquè no sols desitja veure sinó que s’hi entrega confiadament, ple de fe, al Senyor.
El clam de Bartimeu, s’ha convertit a Orient i a Occident en la “pregària de Jesús”, que pren aquesta forma: “Jesús, Fill de Déu, tingues misericòrdia de mi, pecador”. És una pregària completa perquè en ella reconeixem Jesús que ve de Déu a nosaltres ple d’amor misericordiós que ens ajuda a aixecar-nos; em reconec a mi com a pobre i captaire de l’amor de Déu; i com els qui van acompanyar l’entrada messiànica de Jesús a Jerusalem, li diem a Jesús “Hossanna al fill de David. Beneït el qui ve en nom del Senyor”. Ell és el qui ha de venir a aixecar amb el seu Alè diví el nivell de la humanitat violenta.
XXX del Temps durant l’any. Marc 10, 46-52
