Tot és nou si ens endinsem en la nit amb la mirada del nen que tot ho admira.
El conjunt
Els contrastos de la nit de Nadal són molt vius: l’edicte d’August, el Cèsar, ordenant el primer cens que es va fer a l’Imperi Romà era, ben cert, una crida humana, però la vinguda de Jesús és la crida de Déu per a censar tota la humanitat com a fills de Déu; Josep, el discretíssim, era de la “casa i la família de David”; Betlem era la més petita de les ciutats, però serà el lloc d’on naixerà el Messies; els dies de Maria es van complir tot anant de camí; els bolquers, pobres, contrasten amb l’amor immens de la Mare. Tant de bo els nens d’avui poguessin tenir amor encara que les joguines siguin poca cosa.
La nit s’il·lumina amb la claror que ens envolta; els més pobres, els pastors, són els primers que reben la bona notícia de Jesús; el seu esglai, escolta la paraula “No tingueu por” com una invitació a la fe confiada, joiosa; la glòria de Déu a dalt del cel contrasta i s’identifica amb la pau als homes que estima el Senyor…
Els detalls
L’espai i el temps: l’esplanada al ras i la nit. A cada esdeveniment, en l’Evangeli, li correspon un espai i un temps amarats per la bondat d’un Déu a qui no podem veure però que és fa sentir, perquè projecta el seu Amor en la Nostra vida de cada lloc i de cada dia.
El silenci: Qui podrà entrar dins de sí mateix i escoltar Déu i sentir el batec del seu amor? Qui podrà estar feliç quan moltes coses van malament, perquè és capaç de trobar el “secret” on tot calla i només s’escolta el Verb etern petit com un Nen.
La pobresa: Pobres i sense posada, gairebé passavolants, són Josep i Maria. Pobres els pastors envoltats de llum, esglaiats, i –finalment- creients. Pobres som tots nosaltres, com diu el recordat poema de Salvat-Papasseit: “I tan pobres com som!”.
La Glòria i la Pau: La nit refulgeix amb la glòria de Déu. La Bondat –l’Amor—és Llum pura. (En aquesta nit, tot és veritable, no hi ha espectable mediàtic, ni trampa ni cartó). L’amor va de l’un a l’altre, i tots dos queden il·luminats; glorificats. Per això en els cors hi canta la pau. En el Pessebre d’en Pau Casals el mot “Pau” no s’acaba mai. Perquè recordem sempre l’Iraq, l’Afganistan i sobretot, el sagnant contenciós d’Orient Mitjà, en la mateixa terra de Jesús. Pau a la terra, Senyor.
