El Messies: ungit per l'Esperit

La Llei
El tercer diumenge del temps ordinari  té una primera lectura fàcil d’imaginar: Esdres, el sacerdot, ha pujat a una tarima de fusta i davant el poble reunit a la plaça davant la Porta de les Aigües, llegeix el llibre de la Llei (la Torà de Moisès). El Poble es posà dret i després es prosternà i adorà Déu. Alguns levites explicaven el sentit de la Llei perquè la lectura fos entenedora. Esdres els hi diu que “la diada d’avui és santa” i que el “goig de Déu serà la nostra fortalesa” (Nehemies 8, 10).
 
Perquè la Llei és una primera aproximació a la humanitat: ella assenyala els deu projectes -les deu paraules de Déu- a la humanitat: estimaràs Déu; santificaràs les festes; honoraràs pare i mare; no mataràs; no prendràs la dona del proïsme; no robaràs; no mentiràs... Aquestes deu paraules són el projecte que orienta i guia la naturalesa humana, però que encara no arriba al cor de les persones. En la convivència humana hi ha lloc per els projectes i per a les lleis, però són insuficients perquè hem d’arribar a respectar i a estimar les persones, com ho feia Jesús. 
 
Jesús
Han passat més de 400 anys. A la Sinagoga de Nazaret, Jesús llegeix el volum d’Isaïes, el primer dels Profetes Majors. Jesús ha assumit la Llei de Moisès, però és Aquell que en la seva Persona sintetitza la Bona Nova per a tot el poble. Jesús desplega el rotlle i llegeix: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m’ha ungit. M’ha enviat […] Avui, s’acompleix aquesta Escriptura que acabeu d’escoltar” (Lc 4, 18. 21). El Poble es meravella: lloa  Déu, com 400 anys enrera, perquè “Déu ha visitat el seu Poble”.
 
Jesús apareix ple de l’Esperit Sant. És el Messies que ens ha de comunicar l’Esperit a nosaltres perquè actuem coherents amb l’Amor de Déu que ha estat vessat al nostre cor. Perquè hem d’actuar amb respecte i amb amor als altres, no pas com a actors que sobre actuen i fan simplement “la seva”. En el “teatre del món”, el nostre paper és crear una peça que sigui semblant al paper desplegat pel Messies en el món. Per això parlo de respecte i d’amor als altres.
 
Mireu el respecte i l’amor de Jesús als que trobava en el camí de la vida. Segueix llegint Isaïes: “M’ha enviat a portar la bona notícia als pobres, a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de la gràcia del Senyor”. Aquest és el moviment de Jesús envers el Regne de Déu en el que hem de participar tots els seus seguidors. (Lluc 4, 18-19; veure el que Jesús respon als dos missatgers enviats per Joan Baptista, per tal de saber si Jesús era el qui havia de venir o n’havien d’esperar un altre, a Lluc 7, 22-23).
 
Els dons de l’Esperit Sant
Aquests són els “carismes” de Jesús (els carismes són els dons de l’Esperit). Pel que fa a la Nostra vida ens podem fer les següents preguntes: Quins són els meus carismes o dons que he rebut en bé dels altres? Saber escoltar? Dir paraules adients que arriben al cor? “Guarir”, és a dir ajudar els amics a portar la malaltia? I un llarg etcètera. Acabo amb una altra pregunta: Qui tindrà a Haití el carisma de recomençar la ciutat de Port au Prince gairabé de zero, de forma que els edificis tinguin ben sòlids els fonaments per tal que no se la carreguin sempre els més pobres?

Tercer diumenge durant l'any