Maria creu que val la pena ser-hi present

Maria acaba de dir: "Sóc l’esclava del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules". Ha dit un "si" lliure i responsable a Déu que vol el seu Verb, el seu Fill, fet home entre els homes. Maria podia haver restat en concentrada pregaria després que va rebre de Gabriel un missatge inesperat que acaba així: "el fruit que naixerà de tu serà sant i l’anomenaran Fill de Déu". Sí, Maria podia haver restat una sèrie de dies en una mena d’èxtasi, perquè ha pres la decisió correcta més important de la història, en virtut de la qual, el Verb de Déu assumeix la humanitat, feta al seu torn imatge del Déu invisible (Col 1, 15).

Però en comptes d’entrar en èxtasi, Maria marxa de pressa perquè ha d’ajudar a la seva parenta Elisabet que porta Joan Baptista en les seves entranyes. Són tres jornades de camí. Vers el sud: a les muntanyes de Judea. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet.

Elisabet va fer el seu cant, breu, però vibrant. En efecte, Elisabet va ser plena de l'Esperit Sant i "cridà amb totes les forces". I cridar amb totes les forces i sota el buf de l'Esperit és el que nosaltres entenem per cantar.

Aquest cant consisteix:

a) En una doble benedicció: "Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes". Beneir Déu és la millor activitat que podem fer com a persones humanes, no només durant l’advent. Vol dir agrair que Déu ens hagi creat; vol dir glorificar Déu perquè és Amor infinit; agrair que hi hagi persones bones al nostre voltant.

b) La humilitat d'Elisabet és expressada d’una manera ben sentida: "Qui sóc jo perquè la Mare del meu Senyor em vingui a visitar?". Potser és l’actitud més fina i pròpia de l'Advent: Qui sóc jo perquè el Senyor vingui a mi?

c) "Joia i festa a desdir", com diu el Salm 15. L’afecte o caritat de Maria engendra joia: "Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes". Tantes vegades hem pensat que ser generosos i donar als altres era un gest gairebé contra natura que ens deixava disminuïts. No és pas així. Donar i rebre crea una onada de joia recíproca entre el qui rep i el qui dona.

d) L'elogi de la fe de Maria, és també l’elogi de tothom qui creu i confia en Déu: "Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà". Creure no és solament afirmar que Déu és. Creure és confiar que les promeses de Déu -rebreu l'Esperit que us farà una sola cosa amb el Pare i amb Jesucrist- es complirà.

Maria podia haver tingut bona educació amb Elisabet i podia haver-se atansat a una caravana encarregant que li portessin un obsequi bonic, a fi de "quedar bé" amb ella. Malgrat el seu incipient embaràs i malgrat la distància, Maria creu que val la pena fer-s’hi present. D’aquesta manera provoca l’esclat d'un cant que expressa benedicció, agraïment, humilitat, joia i fe confiada en que Déu compleix tot el que promet. És la millor disposició de l’advent que vol rebre el Senyor.