Que Jesús ressuscita els morts ho té molt clar l’evangelista sant Joan: “així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol”. (Joan 5, 20-21). Crist dóna la vida i Crist és la Vida. Jesús és la Vida per a Llàtzer, per a la comunitat i per a cadascun de nosaltres. Això ho trobem en l’ episodi de la Resurrecció de Llàtzer.
1. Una bona manera de pregar
Jesús estimava els tres germans, Marta, Maria i Llàtzer. Els hi era la vida i l’alegria. Llàtzer estava malalt i les dues germanes enviaren a dir a Jesús: -“Senyor, aquell que estimes està malalt”.
Nosaltres també podem pregar així: “Senyor aquells que tan estimeu estan malalts”. És una manera de pregar que és un suggeriment per tal que el Senyor faci el que li sembli més bé. S’assembla molt a la pregària de Maria en les Noces de Canà: -“No tenen vi”.
Jesús era amb els deixebles fora de Judea. Llàtzer vivia a Betània, a Judea, a tres km. de Jerusalem. Davant l’avís de les germanes, Jesús diu que aquella malaltia no portarà a la mort sinó a la glòria de Déu, però es va quedar dos dies més al lloc on era. Així la malaltia es feia més greu fins arribar a la mort; però precisament en la mort de Llàtzer apareixerà la glòria de Déu. Després diu als deixebles: -“Tornem a Judea”.
Tot seguit ve la metàfora: “Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo”. Tot seguit, veient que no l’han entès, els digué obertament: -“Llàtzer és mort. I m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre perquè cregueu”.
2. “Senyor, si haguéssiu estat aquí no hauria mort el meu germà”
Ara, l’escena canvia i a les portes de Betània Jesús es troba amb les dues germanes que, successivament, li diuen “Senyor, si haguessis estat aquí, no hauria mort el meu germà”. Volen dir: La teva presència és vida.
Nosaltres també tenim uns malalts esllanguits i alguns mig morts: les comunitats cristianes llangoroses, desanimades, poc vives. La manca de capellans i, tal vegada, el nostre propi desànim, fa que al malalt, a la persona o a la la comunitat cristiana, li manqui la Resurrecció i la Vida: el Crist cregut i estimat.
Jesús ara plora obertament. És humà i amic. Li diu a Marta que Llàtzer ressuscitarà. Però Marta creu que el seu germà ressuscitarà en el moment de la Resurrecció, el darrer dia. Segurament no creu que Jesús -ara- porti Llàtzer a la Vida. Per això, Jesús diu: “Jo sóc la Resurrecció i la Vida. Qui creu en mi, encara que hagi mort viurà. I tot aquell que viu i creu en mi no morirà mai més. ¿Ho creus això?”
Marta fa un acte de fe: “crec que ets el Messies, el Fill de Déu”. Però sense la punta fina que seria dir: Jo crec que la teva presència és ara i aquí vida per al meu germà.
Ho creiem que Jesús a qui anem a rebre en la comunió, és –amb la seva presència— vida per a cadascun de nosaltres? I que ja ara tenim la vida eterna que ens porta a una manera nova de donar-nos als que ens necessiten, de rebre el seu afecte, de contemplar Déu amb una alegria confiada, de superar l’angoixa amb la pau?
Jesús plora per l’emoció de la mort de Llàtzer i, com diuen bons comentaristes actuals d’aquest fragment evangèlic, plora per la fe encara no prou afinada dels seus íntims que no confien prou en Jesús vida nostra. Ho creiem que la presència de Jesús serà Vida per a les comunitats esllanguides? Preguem per tal que la decadència es deturi?
Potser sí que Marta no té la fe que Jesús desitjaria… Perquè remuga gairebé com ho fem nosaltres: “Després de quatre dies, ja deu fer fortor”. Jesús té un propòsit més positiu, en el que faríem bé de confiar. Diu finalment: “Traieu la llosa”. Perquè un dia vindrà que –si confiem de veritat— les nostres comunitats ja no sentiran el pes de l’absència de Crist: el pes de la llosa de la mort. Tindran la Paraula de Crist, que es convertirà en evangelització i en catequesi; tindran l’Eucaristia, la llar on menjarem el Pa de Vida; tindran la Caritat de tal manera que no hi haurà pobres al voltant dels cristians.
3. Adoració al Pare i entrega als altres
Llavors serà glorificat el Pare del cel: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat”. Jesús adora i glorifica el seu Pare del Cel i, ensems, com si fos una sola cosa, la seva presència lliurada dóna la Vida de Déu a Llàtzer. És que adoració i caritat són una sola cosa, vertical i horitzontal, com diu Benet XVI en la Segona Part de “Jesús de Nazaret”, a les memorables pàgines 154-155.
Us desitjo que, tot creient i confiant en Crist, vegeu la glòria de Déu.
