Entrem a la sala on hi ha els deixebles amb por i amb les portes tancades. Jesús -ple de vida després de la mort en Creu- els ofereix els dons de la Pasqua: la seva presència propera, la pau, l’alegria, la missió -“com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres”-, el perdó dels pecats i, en definitiva, l’Esperit Sant. Viure aquests dons és viure la felicitat de la Pasqua.
Això ens ho diu l’Evangeli. Ens ho diu la fe. Però hi ha moltes coses més en aquest Evangeli. I, avui, voldria mostrar-ne una que ens fa entendre la fe: voldria comparar aquesta escena amb l’Eucaristia; una comparació que sap distingir la semblança i la diferència.
En primer lloc, la semblança: el lloc de Jesús en la resurrecció -dit amb una metàfora- és la dreta del Pare: la transcendència, el més enllà, el cel, l’escatologia. Allà, en el si del Pare, Jesús viu amb el seu Cos que va ser crucificat i ara és incorruptible, gloriós, celestial espiritual, com diu sant Pau a la primera carta als corintis 15. Des d’aquesta esfera divina Jesús entra de nou en l’espai i en el temps en les aparicions i, a través dels signes sagramentals, també en l’Eucaristia.
En les aparicions es deixa veure, perquè en tornar a les coordinades de l’espai i del temps, el Cos de Crist es fa visible i consistent: Jesús mateix mostra les mans i el costat (visibilitat) i li diu a Tomàs: “Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat” (consistència). I aquesta és la diferència amb l’Eucaristia. Jesús, que s’ha buidat de si mateix i s’ha fet pa, ara, en l’Eucaristia, amaga el seu Cos sota el vel del pa. Per tant, l’Apòstol Tomàs ha vist més que nosaltres. Nosaltres veiem els signes sagramentals i creiem la presència del Cos de Crist, Pa per a nosaltres. Tomàs ha vist el “Cos espiritual” de Jesús gloriós, en tant que aquest Cos s’ha fet visible i tangible en les aparicions, en fer-se de nou present en aquest món.
Tomàs, primer, ha estat incrèdul: “No siguis incrèdul. Sigues creient”. Després, ha “vist” molt: “Perquè m’has vist. Has cregut? Feliços els qui creuran [en mi] sense haver vist”. Feliços nosaltres perquè l’Eucaristia és com un seguit “d’aparicions" discretes, perquè tant les aparicions als Apòstols i deixebles com l’Eucaristia -la dels Apòstols i la nostra- és “l’aparador o la vitrina de l’escatologia”, com diu Durrwell: “l’escala de Jacob que ens permet arribar a tastar el Regne del Pare del cel”.
Però també les creus i els goigs de la vida s’han convertit en finestres obertes a la vida amagada en Déu amb Crist, segons el que va dir ell mateix: “Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits a mi m’ho fèieu” (Mt 25, 40). Això ens ho torna a dir la fe il·luminada per l’amor que actua.
La vida de Pasqua és, tal com diu el final de l’evangeli d’avui, viure la fe en l’home Jesús, tot estimant-lo i seguint-lo; viure la fe en el Messies de Déu que vessa l’Esperit de fills sobre nosaltres, els petits fills de Déu; i finalment, viure la fe en el Fill de Déu, Senyor i referent de la nostra vida com ho va ser per Tomàs l’Apòstol, tan incrèdul i racionalista com ho som nosaltres, i tan creient com el va fer la gràcia de “Jesús, el Messies, el Fill de Déu” (Joan 20, 31).
Jesús es posà al mig i els digué: "pau a vosaltres"
Enllaç extern
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.