El capítol 21 de sant Joan és inesperat (ja que apareix després d’un primer epíleg que semblava que tancava definitivament el 4t. Evangeli) i enigmàtic en alguns punts del seu contingut, com per exemple la sort que li escaurà al deixeble estimat.
Més que enigmàtic és admirable, el canvi personal que experimenta Pere, a qui sembla dedicat aquest capítol. Pere comença inequívocament en hores baixes. Es trobaven plegats set dels principals deixebles (Simó Pere, Tomàs, el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els dos fills del Zebedeu i dos deixebles més), però no estaven reunits per a realitzar cap tasca evangelitzadora, sinó que el pensament del primer apòstol -el “protos”- volava baix.
Pere els hi diu, en efecte, als altres: “Me’n vaig a pescar”. “Me voy a pescar que es lo mío”, li fa dir Rafael Alberti en el seu poema sobre el desencant de Pere. Les paraules “Me’n vaig a pescar” retraten l’estat d’ànim prosaic de Pere: com si volgués oblidar el que Jesús li ha promès, per a tornar a la feina diària: a la seva professió que és el que ell domina. És la prova per la que passen els cridats a seguir Jesús. Fins i tot estant baix de to, Pere exerceix de líder, perquè els altres li diuen: “Nosaltres també venim amb tu”.
La pesca exterior es correspon a l’estat d’ànim interior: “aquella nit no van pescar res”. El punt més baix d’aquest estat d’ànim negatiu és quan “Jesús es presenta vora el llac, però els deixebles no s’adonaven que fos ell”. Els ulls de la fe estaven somorts.
Jesús pren la iniciativa: “Nois, no teniu res per a menjar?”, els diu, però la resposta és lacònica i evidentment negativa: “No”. Jesús continua: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia” (153 peixos grossos).
El deixeble que Jesús estimava trenca de sobte l’ambient depressiu, dient-li a Pere: “És el Senyor”. També Pere canvia el registre, vull dir que es converteix i -després de posar-se la túnica- es llença a l’aigua. Jesús els espera davant les brases on hi ha els peixos coent-s’hi, amb pa. Els diu “Porteu peixos dels que acabeu de pescar” i els invita: “Veniu a menjar”.
M’he limitat a resseguir el text, “como si presente me hallara”, perquè Jesús ens invita a tots a trobar-lo en mig de la vida ordinària, perquè el Quart Evangeli, com Lluc amb els deixebles d’Emmaús, cuida al màxim l’ambient, l’estat d’ànim i la successió dels detalls que mouen a la conversió: del cor feixuc i cansat al cor ardent que se sap estimat per Jesús.
Perquè així és com acaba, pràcticament, el capítol 21 del quart Evangeli: amb la conversa impensable entre Jesús i Pere, sobre l’amor. Fa pensar en la dita de sant Joan de la Creu: “A la tarda serem examinats d’amor”. És l’únic examen al que Jesús sotmet a Pere:
- “Simó, Fill de Joan, m’ estimes més que aquests?”
- “Sí, Senyor, tu saps que t’estimo”.
- “Pastura els meus anyells”.
Segona vegada:
- “Simó, fill de Joan, m’estimes?”
- “Sí, Senyor, tu saps que t’estimo”.
- “Pastura les meves ovelles”.
Tercera vegada:
- “Simó, fill de Joan, m’estimes?”
- “Senyor, tu ho saps tot. Ja ho saps que t’estimo”.
- “Pastura les meves ovelles”.
Sobre de la fe i l’amor de Pere es basa la seva autoritat de “protos”. Si tots els cristians, també i sobretot els febles i esporuguits, resem per l’impossible humà que és la unió dels catòlics i dels ortodoxos, és segur que els anyells i les ovelles seran conduits a la unitat. Si tots preguem per l’impossible humà que és la pau a l’Orient Mitjà ¿voleu dir que la Providència no conduirà les coses cap a la inesperada pau? Dic això amb veritable ingenuïtat, animat pel final de tot de l’Evangeli, ingenu de bon tros, però que traspua amor a Jesucrist: “Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer”.
Durant les pròximes setmanes, aquesta secció no s'actualitzarà temporalment.
