És molt important que l’Església catòlica dediqui dos diumenges al Baptisme de Jesús. Vol dir la importància d’aquest fet i d’aquesta festa.
¿Diferències entre l’evangeli segons sant Mateu de la festa del Baptisme de Crist i l’evangeli de sant Joan, en el segon diumenge del temps ordinari? El del segon diumenge ens fa pensar novament qui és Jesús: l’Anyell de Déu, el Servent de Déu, el Fill de Déu, el Fill de l’home: tots són títols que presenten Jesús com el Messies esperat pel poble. Contemplarem dues frases significatives de l’evangeli de Joan 1, 29-34.
1. “Jo no el coneixia”. Dues vegades diu Joan Baptista que ell no coneixia Jesús (Joan 1, 31. 33).
“Jo no el coneixia”, diu la primera vegada: però vaig venir a batejar amb aigua per tal que Jesús es manifestés a Israel. “Jo no el coneixia”, diu la segona vegada, quan Joan és advertit que ara podrà veure com l’Esperit Sant baixa i es posa sobre Jesús, que bateja amb Esperit Sant i amb foc, com diu Lluc 3, 17.
Joan Baptista dóna testimoni de Jesús perquè ha vist Jesús a la llum de l’Esperit, i per això el manifesta a Israel i al món. Quan l’Esperit Sant ens fa conèixer Jesús podem donar testimoni d’ell i manifestar-lo amb paraules i amb obres. Per això és important que reconeguem que encara no coneixem vitalment Jesús. ¿De debò no el coneixem? Acabo de dir que Jesús és l’Anyell de Déu, el Messies, el Fill de Déu…
Sí, però aquestes fórmules, “grans i vertaderes” (veure Benet XVI, Llum del món, p. 143) no ens arriben al cor per a “actuar” com ell actuava. Cal, amb senzillesa i claror, presentar el “vi nou en bots nous” (veure Marc 2, 22) per a viure una experiència actual de Jesús.
Quan Joan “veu” la forma visible de l’Esperit sobre Jesús, i quan és il·luminat per la Llum de l’Esperit, llavors sí que pot donar el testimoni que manifesta qui és Jesús, l’ Anyell de Déu que porta sobre d’ell el pecat del món.
L’Esperit Sant fa en nosaltres el mateix que va fer en Joan Baptista. Posa en relació la nostra situació que vivim -per exemple, confusió, aclaparament, disgust, deixar-se anar, tristesa, nerviosisme- amb l’Anyell de Déu que treu el mal del món i pren sobre d’ell el mal que gravita amenaçador sobre meu.
2. “Anyell de Déu, el que lleva el pecat del món”
Per entendre l’expressió “Anyell de Déu” és bo passar del que és Innocent i Just, al “servent de Déu” d’Isaïes 53, 7: “Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava”. Estem davant de l’Anyell pasqual, del servent sofrent i compassiu de Déu. Però és poc que li diguem “servent”. Ell és –com a Paraula i Fill de Déu— la “Llum de les nacions” (Isaïes 49, 6).
Per això, Andreu, el germà de Pere, no dubta en afirmar: “Hem trobat el Messies, que vol dir l’Ungit” (per l’Esperit Sant) (Joan 1, 41). Més: és el “Fill de Déu”, com ho afirma joiós Natanael: “Tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel” (Joan 1, 41). I més encara: Jesús es presenta com el “Fill de l’home”, expressió que precisa la de “Fill de Déu”, en quan assenyala que Jesús ha sortit de l’entranya d’Amor del Pare per a “acampar” com a veritable home entre nosaltres.
“Lleva el pecat del món”. Porta les nostres mancances a les seves espatlles. Pecats moderns són: l’ambigüitat del món de les finances, amb els aprofitats de sempre; l’ambigüitat d’una globalització que encara no hem assimilat (és com si en comptes de ser cinc a dinar, fóssim quinze); el perill del reescalfament del planeta, mentre nosaltres seguim despilfarrant energia... Però en continuïtat, està el nivell “micro”: el món de la família i el respecte a la vida i a la dignitat de l’ altre. Tot aquest món tèrbol –pecaminós-- l’ ha carregat sobre seu l’Anyell de Déu, que sap que al Pare no li plauen els sacrificis ni els holocaustos sinó el compliment del voler de Déu.
Per això, ara, no hi ha pecat sinó perdó de Déu: “Gràcia i pau”, diu la segona lectura del segon diumenge. Gràcia i pau en comptes d’ansietat, angúnia, contradiccions, estres. Cal gent amb humilitat i pau, amb alegria i esperança. L’Anyell traurà la negativitat del món.
