III. DIJOUS SANT
5. “Jo, enmig de vosaltres, sóc com el qui serveix” (Lluc 22, 27).
Però, com podríem servir sense un fons d’amor? Jesús posa la seva vida al servei de tots perquè estima.
- Senyor, com podrem estimar tothom?
- Podreu estimar tothom per la porta del respecte: si respectes la vida i el bé de tothom -homes i dones-, si mai els vols fer mal, ni marginar, ni sotmetre, ni fas venir cap a tu els diners que has de deixar que guanyin els petits, aquest respecte ja porta en ell l’inici de l’estimació. Fins i tot en el negoci, l’últim fons de la teva actitud ha de ser aquest incipient amor.
6.“Això és el meu cos, entregat per vosaltres” (Lluc 22, 19).
La salvació ve de l’ entrega per amor. Ens aplega en un sol cos -en una sola família- el Crist entregat per amor a nosaltres. Per això avui és el dia de l’amor fratern. Del Sant Sopar, brolla l’amor més gran: el mateix amor que il·lumina la Creu és el que irradia l’Eucaristia. Participar en l’Eucaristia -anar a Missa- és participar, personalment, comunitàriament, en l’amor infinit que ens és donat a partir del Cos lliurat.
IV. DIVENDRES SANT
7. “Via Crucis”
És devoció popular. A vegades, el poble arrossega les notes: massa lent el cant “Per vostra Passió sagrada…”. Veiem, però, un fet positiu: Al matí, caminant a bon pas per la Rambla de Catalunya, amb cants àgils i esperançats, el Via Crucis del Divendres Sant que va de la Parròquia de San Ramon de Penyafort a la Parròquia dels Àngels, farà enguany els deu anys que es viu com una pregària arrelada en els sentiments del poble. Els promotors per tal que fos una pregària religiosa -no pas una desfilada espectacular- es van imposar uns principis: la finalitat del camí de la Creu era pregar; no es podia donar la impressió que “es prenia” el carrer, sinó que es caminava amb Crist, símbol del camí envers el Regne de Déu; no es faria cap gest espectacular, ni tan sols afegir “passos” a la Creu nua, portada devotament… La pregària al Crucificat s’ha mantingut deu anys, amb devoció i il·lusió. No és poc.
8. “Poble meu!”
En els “Improperis” que formen part de la litúrgia de la “Veneració de la Santa Creu”, Jesús es dirigeix al seu Poble, amb paraules greus: “Poble meu: què t’he fet? en què t’he entristit? Respon-me”. És que un de sol ha mort per tot el Poble. Ho repeteixo: s’ha lliurat al Poble per amor. Ha lliurat la seva vida que li ha estat arrabassada. ¿Per què el poble no li respon amb la fe viva? Una fe plena d’amor a Crist i als més petits. Avui és un dia per a donar una resposta personal.
9. Per què m’has abandonat?
Jesús diu dues paraules a la Creu d’una profunditat infinita: La primera és: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?” (Mateu 27, 46). Jesús ha baixat a la darrera profunditat de l’home, que és la de trobar-se sol: davant la pròpia responsabilitat, davant de l’infortuni, davant la mort. La vivència de l’abandó és real i respon a la veritable humanitat de Jesús: Sant Agustí diu que Jesús ha estat trobat home quan digué: “Déu meu, per què m’has abandonat?”. (Comentari al salm 85). També sant Lleó diu que en la Creu “conviuen la humilitat de l’home i l’altesa de la divinitat” (Carta 25).
La segona paraula és: “Pare, confio el meu alè a les teves mans” (Lluc 23, 46). Davant les múltiples contradiccions de la vida, sentim el desemparament expressat en la primera paraula i la confiança plena en Déu de la segona paraula: “Pare, confio” . Mai en tindrem prou de posar la confiança en Déu.
