La Crucifixió, que té lloc en les “mans” -és a dir, en la disposició- del Pare, va a parar -aboca-a la Resurrecció. Jesús ha volgut participar de la sort de tots els humans: morir. Però, en el sí de la mort, hi ha clavat el germen lluminós de la Vida: de la Vida en comunió amb el Pare.
A la Catedral (“il Duomo”) de Florència, hi ha la pintura del Masaccio, La Trinità. En ella el Pare sosté amb les seves mans la Creu amb Jesús clavat en ella.
Si la Creu no fos ella mateixa un signe de Vida divina i de Resurrecció, seria -i la “Trinità” d’en Masaccio ho manifestaria amb gran força- “un signe de mort en plena Trinitat”. En el quadre de Masaccio, però, l’Esperit Sant rodeja la gola del Pare, segons el que es diu en l’himne “Veni Creator Spiritus”: “Sermone ditans guttura” es a dir “enriquint els paladars amb la paraula”.
El Pare, tot sostenint la Creu fa que el crucificat sigui el qui ressuscita d’entre els morts i el qui accedeix a la dreta del Pare. El crucificat ressuscita. I per tant és un signe de vida clavat en el sí de la Trinitat.
Massimo Cacciari, el filòsof que d’alguna manera és atret a la fe pel Pare, de moment, resta sorprès perque al mig de la Trinitat del Masaccio hi hagi un signe de mort. Però, tot seguit, dóna a entendre que la mateixa Crucifixió és un signe de Vida divina, també en nosaltres i per a nosaltres. (Veure M. Cacciari, Iconos, Casimiro Libros, Madrid 2011, p. 31).
El gra de blat, quan mor a terra, és llavor de vida i escampa vida en forma de tiges, espigues i blat granat. El Crist mort a la Creu és el gra de blat que està “de pas” (Pasqua) vers la dreta del Pare, des d’on -un cop ressuscitat- ens comunica la vida del Pare a nosaltres per tal que puguem ser comunicació de vida pels germans. Perquè cal no despreciar els petits. Cal acollir-los. Ells són el signe de la proximitat de Crist, “imatge del Déu invisible”, com diu la Carta als Colossencs.
Al Cor de l’estiu, val aquest simple pensament de vida i d’esperança ferma: quan veiem Jesús clavat a la Creu hem d’entendre que Ell és el Ressuscitat.
