Contemplació de Nadal

Nadal, del punt de vista religiós, gira tot ell al voltant de la profecia d’Isaïes: “La noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà per nom EMMANUEL [que vol dir “Déu amb nosaltres”] (Is 7, 14).
 
Ja és meravellós que la noia que ha d’infantar tingui un fill. Un ésser viu que va creixent, que rep l’afecte dels seus i s’expressa primer amb somriures i després amb paraules apreses. Més meravellós és que aquesta noia “no conegui baró”, sigui verge. Però el més meravellós de tot, allò que és el cim de la profecia d’Isaïes, és que aquest nen sigui no sols el regal de Déu sinó Déu amb nosaltres.
 
Que Déu vingui a nosaltres perquè ens estima és la meravella que ens fa feliços. “Si et tinc a Tu, res no desitjo a la terra”, diu el Salm 73, 25, que acaba dient: “per a mi és bo d’estar prop de Déu”. Déu és Llum -la “Glòria”- que il·lumina la nit de Nadal.  Llum que irradia en nosaltres pau, alegria, esperança… A tots els homes tal com els estima el Senyor. Per Nadal sembla que fins i tot el fred resti suspès: les flors brollen perquè l’hivern ha passat, deia fa una dies  la Missa en que es llegia el Càntic dels Càntics.
 
Ara, ho podem mirar tot des del cantó més humà: des del nen. Ha nascut el Petit de Casa. És com en Tomàs. “Un infant ens ha nascut, un fill ens és donat”. Alegria. Al·leluia. No és que pel 25 de desembre calgui estar alegres perquè toca. És que a casa hi ha motiu per a una alegria sostinguda: és Jesús, l’Infant, protegit com per unes ales, pel vel de Maria, igual com en l’escultura d’en Busquets al Portal del Naixement de la Sagrada Família.
 
Per això m’agradaria molt que reféssiu el goig de la vostra vida en aquests dies. De segur us ajudaran les tres paraules de sant Pau a la Missa de Mitjanit: Hem de viure “amb sobrietat, amb justícia i amb pietat”. Quin programa! 

Nadal