Avui, la pregunta clau per a entrar dins de l'Evangeli, la diu tres vegades la gent que escolta Joan Baptista. Li pregunten: -"Què hem de fer?".
Joan Baptista no dubta de donar respostes coherents amb el seu mode de viure senzill, essencial, honrat i just.
A la gent els diu: -"Compartiu! Qui tingui dues túniques que en doni una; Qui tingui menjar que el reparteixi".
Als publicans els diu que no siguin corruptes: "No exigiu més del que està prescrit".
Als soldats els demana tres coses: que no siguin violents; que no extorsionin la gent, amenaçant de maltractar-los; i que s'acontentin amb la seva soldada.
Ben mirat, la inclinació al mal de la naturalesa humana consisteix en dues actituds errades: l'egoïsme, pel qual ens erigim en centre del món, com una orgullosa presumpció segons la qual els altres estan al meu servei, i la violència, per la qual emprem amb els altres mitjans durs que trenquen la relació normal i igual: manipulem, dominem, sotmetem, violem, no respectem la vida del que ens és germà... Contra l’egoisme hi ha el compartir i contra la violència hi ha el respecte a les persones i a llur vida.
D'aquesta manera, Joan apunta a la correcció en les relacions humanes. No violència, sinó respecte a la persona i a la vida; no egoisme, sinó justícia i generositat. És dir, ètica que, des del començament de les relacions humanes, incloses les relacions del treball, ha d'acompanyar la vida econòmica, segons l'encíclica social de Benet XVI.
El Baptisme "en aigua" de Joan demana perdó pels nostres errors i pecats i prepara els camins de la justícia de Déu que ens fa justos. El sagrament de la fe, que és el Baptisme de Jesús "en Esperit Sant i en foc" de caritat farà davallar la gràcia de la fe i la presència justificant de l'Esperit Sant. Afegiré unes quantes actituds que formen part de la Bona Notícia predicada per Joan.
-Veniu, Senyor Jesús i feu
que minvi el nostre "ego" i creixi el nostre afany de bé comú;
que minvi el nostre desig de tenir coses i creixi l'afecte, la capacitat de compartir, la fraternitat, la dèria pel bé comú;
que minvi la crítica i creixi l'alegria;
que cessin les violències i creixi la pau exterior;
que cesi l'angoixa i creixi la pau interior;
que minvi el bloqueig que ens impedeix atansar-nos a les persones i creixi la comunicació;
que minvi el sentit de que "no puc fer res" i creixin els petits actes d'amor i de servei.
I que estimem Déu amb tot el cor.
