Una important companyia d’automòbils juntament amb una reconeguda agència de selecció de personal han llençat una promoció peculiar. En concret, la marca facilita un nou model de cotxe i un bon sou durant un any a l’espera d’un candidat que n’assumeixi un determinat compromís. La funció del seleccionat consistirà en descriure les seves experiències i impressions en un blog que haurà de fer compatible amb la seva tasca quotidiana.
La relació de requeriments és àmplia. Una experiència al volant no inferior a dos anys, disposar de titulació universitària, tenir interessos socials i culturals, facilitat per establir relacions... L’anunci ha tingut molta cura en no caure en una discriminació sexista i ha precisat que es tractava d’un/a candidat/a. Però un aspecte del perfil sol·licitat m’ha cridat l’atenció. En concret, el primer: “l’agencia xxx cerca, per automòbils yyy, una persona 2.0”
No em referiré ni a la campanya ni a les empreses promotores. No em pertoca. Vull clarificar, a més, que sóc d’aquells que ja ha fet ús de l’analogia 2.0 o 3.0 en alguna ocasió (veure per exemple, Laïcitat 2.0) però sempre aplicat a entorns, escenaris, models...
Certament la idea de “persona 2.0” m’ha cridat l'atenció. M'ha vingut al cap la novel·la d’Aldous Huxley, Un món feliç, per allò de les classes o grups socials. He pensat en la famosa fractura digital aplicada a les persones. He tornat a preguntar-me sobre si els humans adaptem el medi o és a l’inrevés...
Ser persona és una realitat present i alhora un projecte que -entre altres coses- ha d’incloure la capacitat relacionar-nos en els diversos entorns i ha de nodrir-se des del conreu de la dimensió interpersonal. Tots plegats -i particularment el món educatiu- som conscients de la important responsabilitat que tenim davant del repte de la gran xarxa i de la necessitat de desenvolupar un seguit de capacitats en relació al món digital. Ara bé, una cosa són les competències per resoldre noves situacions o per facilitar el nostre desenvolupament en nous escenaris -i per tant, sempre al servei de la persona- i una altra és imaginar, suggerir o consolidar nomenclatures que cataloguen la persona utilitzant el símil de “versions” més recents o superiors.
Tags
Grups
