L'expressió Espai Europeu d'Educació Superior ja és de domini públic. Mitjançant un seguit de breus articles vull compartir unes reflexions sobre aquesta realitat tot partint de la seva nomenclatura. No es tracta tant d'un plantejament descriptiu, és a dir, explicar què és o en què consisteix, sinó d'una aportació focalitzada arran de tres idees claus: a) Espai; b) Europeu; c) d'Educació Superior. En definitiva, acostar-nos al gruix de cada paraula i les seves possibles connotacions.
El primer article va ser publicat el dijous 11 de febrer amb el títol Geometria de l'EEES. Fou una interpel.lació a partir de la paraula "espai". Avui recupero un article publicat a La Vanguardia el 14 d'agost de 2008 -traducció i adaptació meva- on analitzava possibles implicacions sobre "Europa". Per al meu punt de vista, totalment actual. En un tercer escrit amb el títol Morfologia de l'EEES -de pròxima publicació- aprofundiré l'expressió "Educació Superior".
Què era Europa en l’àmbit territorial, polític, econòmic, cultural, científic o tecnològic quan es va començar a elaborar la Declaració de Bolonya? Què serà Europa quan finalitzin els respectius graus aquells universitaris que van iniciar els nous plans d'estudis durant el curs 2008-2009? En el context del nou Espai Europeu d'Educació Superior l'expressió "Europa" és delicada. Gairebé provocativa.
En una Europa amb un ric patrimoni però amb dificultats per formular i ratificar el text de la seva pròpia Constitució, amb reptes tan importants com la crisi econòmica, l'articulació de les seves múltiples diversitats, amenaçada per certa decadència, o simplement, la seva constant evolució..., no resulta fàcil apassionar els universitaris per a la seva integració real en l'EEES i, en conseqüència, a Europa. En definitiva, major desencant en potència i euroescepticisme. El risc d'un simple "utilitarisme" -acadèmic, en el camp de la investigació o laboral- derivat de la nostra específica cultura proteccionista i del benestar, està a l'aguait. Es tracta d'una realitat territorial per la qual transitar amb "papers" de valor acadèmic reconegut? És tracta d’una nova gran “superfície” del coneixement i de l'oportunitat de mercat laboral i professional? Només això?
La universitat no pot viure aliena a Europa ni Europa d'esquena a la universitat. És evident que Europa no és una responsabilitat o un projecte exclusiu de la universitat. El procés de Bolonya, en una descripció genèrica, ha suposat un conjunt de tractats i declaracions firmats per l'estament polític. Quin és el compromís de les universitats? Quina la seva iniciativa i la seva projecció? La pertinença a l'EEES comporta una doble exigència: mostrar que la intel·ligència pròpia de l'àmbit universitari pot liderar diversos entorns de la complexa construcció comunitària i desenvolupar actituds d'implicació i d'adaptació en benefici d'aquest -no fàcil- però gran projecte denominat Europa. En definitiva, el pensament crític, herència d'Europa i característica de la universitat, ha de traduir-se en reciprocitat. Per a això, resultarà bàsic generar en els joves coneixement i empatia per Europa. Però el repte va més enllà dels estudiants. Així com determinades magnituds i models d'estats-nació queden interpel·lats per l'emergència del somni europeu, algunes proporcions i polítiques de les actuals universitats queden profundament interrogades per l'EEES.
La correcta gestió de l'EEES propiciarà que a partir d'ara la frase "Europa no ha fet gens per mi" quedi progressivament en suspens o es converteixi en un tòpic. Certament, una geografia seductora per al talent.
En una Europa amb un ric patrimoni però amb dificultats per formular i ratificar el text de la seva pròpia Constitució, amb reptes tan importants com la crisi econòmica, l'articulació de les seves múltiples diversitats, amenaçada per certa decadència, o simplement, la seva constant evolució..., no resulta fàcil apassionar els universitaris per a la seva integració real en l'EEES i, en conseqüència, a Europa. En definitiva, major desencant en potència i euroescepticisme. El risc d'un simple "utilitarisme" -acadèmic, en el camp de la investigació o laboral- derivat de la nostra específica cultura proteccionista i del benestar, està a l'aguait. Es tracta d'una realitat territorial per la qual transitar amb "papers" de valor acadèmic reconegut? És tracta d’una nova gran “superfície” del coneixement i de l'oportunitat de mercat laboral i professional? Només això?
La universitat no pot viure aliena a Europa ni Europa d'esquena a la universitat. És evident que Europa no és una responsabilitat o un projecte exclusiu de la universitat. El procés de Bolonya, en una descripció genèrica, ha suposat un conjunt de tractats i declaracions firmats per l'estament polític. Quin és el compromís de les universitats? Quina la seva iniciativa i la seva projecció? La pertinença a l'EEES comporta una doble exigència: mostrar que la intel·ligència pròpia de l'àmbit universitari pot liderar diversos entorns de la complexa construcció comunitària i desenvolupar actituds d'implicació i d'adaptació en benefici d'aquest -no fàcil- però gran projecte denominat Europa. En definitiva, el pensament crític, herència d'Europa i característica de la universitat, ha de traduir-se en reciprocitat. Per a això, resultarà bàsic generar en els joves coneixement i empatia per Europa. Però el repte va més enllà dels estudiants. Així com determinades magnituds i models d'estats-nació queden interpel·lats per l'emergència del somni europeu, algunes proporcions i polítiques de les actuals universitats queden profundament interrogades per l'EEES.
La correcta gestió de l'EEES propiciarà que a partir d'ara la frase "Europa no ha fet gens per mi" quedi progressivament en suspens o es converteixi en un tòpic. Certament, una geografia seductora per al talent.
Grups
