Durant aquest darrer cap de setmana (24 i 25 d’abril) he tingut l’oportunitat de gaudir d'una experiència pastoral ben interessant i significativa. Efectivament, he acompanyat al meu fill a la XVIIena edició del Festival de la cançó vocacional celebrat a la ciutat Burgos. Una nova Eurovision? Una Operación Triunfo confessional? No, no exactament! L’Institut dels Germans de la Sagrada Família (fundat pel germà Gabriel Taborin, 1799-1864) ha consolidat en l’àmbit de activitats de caràcter pastoral una iniciativa que aglutina molts valors artístics i religiosos. En què consisteix? En concret, els grups de fe (final de primària, ESO i Batxillerat) dels diversos col·legis de l’estat espanyol, preparen una cançó que pretén “pregar cantant” -és a dir, una lletra que expliciti temes com la relació amb Déu Pare, amb Jesús, aspectes del procés de creixement en la fe, la situació del món...- . La música, en la majoria dels casos, és creació del/la catequista respectiu. A tots els col·legis es realitza un prefestival amb la finalitat d'escollir les millors interpretacions. Després -i per rotació un cop a cada lloc- arriba la celebració d'allò que podríem dir la final, estructurada en dues categories.
El festival disposava d’un lema “Sed sencillos” que va ser desenvolupat pedagògicament i plàstica a través d’un seguit de petites representacions vinculades a la vida de Joan Maria Vianney (el capellà d’Ars) que fou un referent molt important per Taborin.
Resultats? Els títols de les cançons guanyadores són prou eloqüents: “Escribo en tu corazón”; “María la elegida”; “Desde mi pequeño mundo”; “Ilumíname”; “Receta de amor”; “En tus palabras buscaré”. Altres títols també són ben suggerents: “Macedonia de dioses”; “Despertar cada mañana”; “Tierra llamando a cielo”; “Caminar”...
Massa soroll...? En l’actual context d’una certa crispació social i rebombori eclesial, aquest acte ha estat sens dubte un petit oasi i una bona convivència. Però, també, molt més. Ha suposat per a molts dels participants i acompanyats un signe, una aposta i una interpel·lació. Signe de la tasca realitzada i del camí recorregut, de l’entusiasme dels infants i joves per Jesús, de la capacitat d’aplegar com església des de “gent menuda” a les pròpies comunitats d’adults i fer pinya. Signe d’esperança i d’un acompanyament acurat... Aposta per la modernitat, la creativitat, les noves tecnologies, els nous llenguatges, l’esforç, la fidelitat, el compromís, la responsabilitat d’educadors laics i laiques, l’evangelització explícita... Finalment, interpel·lació. Interpel·lació perquè durant tot el cap de setmana ha hagut un discurs implícit sobre el com s’han de fer les coses en una pastoral renovada i dinàmica i, també, sobre el com construir església. I perquè molts han estat capaços de traslladar les coses de l’escenari del teatre a l’escenari de la seva vida. En definitiva, vivència de la fe. Dit això, no cal tenir massa imaginació per intuir com va desenvolupar-se la celebració de l’Eucaristia del diumenge a la parròquia dels dominics.
El grup del meu fill -amb l’original nom artístic de “Bendita locura”- (per cert, molt apropiat per a l’adolescència!) no va rebre cap guardó però tant ells com la resta hem retornat amb un enorme i sorprenent regal: una deliciosa porció de Pasqua, de vida nova, de renovada inquietud, en definitiva, un impuls "senzill" però molt profund per seguir caminat amb Jesús.
Felicitats a tots els cantaires i a tots els equips de pastoral!
Grups
