(Pau Matheu) Simone Weil (1909-1943) és segurament una de les figures europees més rellevants de la primera meitat del segle XX. Tant la seva existència fulgurant, que transcorregué entre les dues guerres mundials i fou testimoni de l’ascens de les sagnants follies totalitàries, com la seva obra han provocat i continuen provocant reaccions apassionades i contradictòries.
La seva curta vida estigué animada pel desig constant i ardent d’entrar en contacte amb la realitat, d’esquinçar la capa de falsedat amb què la mentida, la il·lusió i la propaganda recobreixen normalment la nostra experiència. Uns mesos abans de morir va escriure: “La veritat és l’esclat de la realitat. [...] Desitjar la veritat és desitjar un contacte directe amb la realitat. Desitjar un contacte directe amb la realitat és estimar-la.” I aquest desig l’obligà a reconsiderar constantment les seves idees a la llum de les noves experiències amb què entrava en contacte. (Llegir més)
