(Janusz Korczak)
Pare nostre, què n’és d’estrany el teu univers, quines
sorprenents sonoritats arrenca a l’arpa de la meva ànima.
Quantes meravelles en la superfície, dins les profunditats
i la rodonesa de la terra. Sense elles el món potser seria
molt més fàcil, però oh quant més pobre! L’aigua,
el foc, la pedra, els ocells i les flors, els rèptils
i els estels, una infinitat de criatures grans
i petites – i l’home que es reconeix en tot això. (Llegir més)
Temàtica
Institucions
Grups
