El poder de la pregunta

A vegades els cristians som titllats pels nostres contemporanis d’ésser

persones crèdules, dogmàtiques, que segueixen consignes sense qüestionar.

És possible que en alguns casos això sigui veritat, però en general no és pas

així. El que sí és veritat és que estem acostumats a haver de justificar que

som creients, a donar raons de la nostra creença, com si el normal, el

correcte fos ésser agnòstic o ateu. No seria hora que els cristians

comencéssim a fer preguntes als ateus? Per exemple: Quin sentit té per

vostè la vida, si després de la mort no hi ha res? O “És possible que el sol

atzar hagi produït el cos humà amb la seva complexitat i programació tan

ben pensada? Deia el savi que “les persones intel·ligents fan preguntes i els

rucs donen respostes...”

Jesús de Natzaret no para de fer preguntes al llarg de l’evangeli: “Què

busqueu” (Jn 1,38); “Vols curar-te?” (Jn 5,6); “Per què plores?” (Jn

20,15); “M’estimes?” (Jn 21,17); “Per què em pegues?” (Jn 18,23); “Què

us sembla...?”; “Tens enveja perquè sóc generós?” (Mt 20,15); “quin dels

tres es va comportar com a proïsme” (Lc 10,36)...

La pregunta esperona, fa pensar, compromet, fa créixer.... El papa Benet en

el seu darrer viatge a Alemanya, en el conjunt dels seus discursos ha

formulat 68 preguntes: “Com podem reconèixer el que és just?..., El criteri

de la majoria pot ser suficient?... La racionalitat de l’Univers, amb la gran

precisió de les lleis físiques, s’explica sense una Intel·ligència Creadora?”

En el discurs al Bundestag afirmava el Papa: “Contràriament a altres grans

religions, el cristianisme mai ha imposat a l’Estat i a la societat un dret

revelat, un ordenament jurídic derivat d’una revelació. En canvi s’ha referit

a la naturalesa i a la raó com a veritables fonts del dret...”

Es pot seguir dient que el cristianisme és una religió dogmàtica, antiquada,

que imposa les seves doctrines per obeir-les acríticament? Es pot dir i

quedar-se tan ample, que Benet XVI és un carca que no viu en la nostra

època?

Que els nostres comportaments i paraules mostrin als nostres

contemporanis que la fe cristiana és una opció seriosa de vida,

raonablement fonamentada i, sobretot, font d’una immensa joia.



Fra Josep Manuel Vallejo