(Fra Josep Manuel Vallejo) Si recordem aquella conversa de Jesús Ressuscitat amb els deixebles d’Emmaús: “…No havia de patir el Messies abans d’entrar en la seva glòria?...”
És el mateix que li passa a Pere, a Cesarea, que reconeix en Jesús al Messies, a la jueva, sense entendre que el Messies hagi de patir.
No entenem la Creu, no acceptem de patir.
I això que ja ho anunciava el profeta Isaïes en els cants del Servent Sofrent: “...He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. Però el Senyor m’ajuda” (Is 50,6).
“El Senyor m’ajuda”: Això és indispensable perquè no està en la nostra mà respondre pacíficament a les agressions.
La Creu és consubstancial al Cristianisme. Les espiritualitats de moda (New Age...) fugen de la Creu.
Però, què és la Creu? Què significa?
- És una humiliació, implica despullament, burla...
- És injusta: Per un pecat que no s’ha comés... Jesús és innocent.
- És per motius religiosos: Per una manera concreta d’entendre Déu i el seu servei.
- Implica perdó dels enemics: “Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan...”
- És normal: El rebuig, la ignorància, el menyspreu, la burla... són normals, des de l’inici del Cristianisme. Ja li va passar a Jesús: “Ha vingut a casa seva i els seus no l’acolliren (Jo 1,11).
Malament quan tenim massa èxit o la gent ens aplaudeix: Vol dir que no vivim l’evangeli.
Però Jesús diu: “...Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix (fora egoisme), que prengui la seva creu i m’acompanyi...”
I quina és la meva creu?
- Les meves misèries i limitacions, els meu pecats, les meves xacres.
- Els germans: les molèsties que em comporten els qui caminen amb mi.
Com deia fra Rossend: “...El qui fuig de la creu se la troba a tot arreu...” I el qui afronta la pròpia creu..., se salva.
