«Dic sempre el que afirmava sant Francesc d'Assís: Crist ens ha enviat a anunciar l'Evangeli també amb la paraula. La frase és així: “Anuncieu l'Evangeli sempre. I, si cal, amb les paraules”. Què vol dir això? Anunciar l'Evangeli amb l'autenticitat de vida, amb la coherència de vida». Aquestes paraules les va pronunciar el Sant Pare Francesc en la trobada amb els seminaristes i novicis que vàrem tenir a Roma el passat mes de juliol.
He recordat aquestes paraules de Francesc ara que el Sant Pare s’ha confessat a vista de tothom i, a més, ha parlat del sagrament de la penitència.
El papa Francesc és un home de gestos significatius. La seva primera aparició com a bisbe de Roma a la balconada de Sant Pere, la primera sortida a l’illa de Lampedusa on arriben per mar els immigrants més pobres, la celebració del Dijous Sant en una presó romana de joves...
El passat 28 de març el Papa, juntament amb una seixantena de preveres, es disposava a administrar el sagrament de la penitència als fidels a la basílica de Sant Pere. El mestre de cerimònies que l’acompanyava li va indicar el confessionari buit que havia d’ocupar, però Francesc, amb una notable sorpresa en el rostre del seu cerimonier, anà primer cap a un altre confessionari, s’agenollà davant del prevere que l’ocupava, i es va confessar durant uns minuts.
Els gestos són sovint molt eloqüents i quan acompanyen les paraules s’interpreten mútuament i es reforcen. Certament la imatge del Papa agenollat confessant-se fa més entenedores les paraules que ell mateix deia uns dies abans, el 19 de febrer, durant la catequesi setmanal a la plaça de Sant Pere: «no és suficient demanar perdó al Senyor dins el nostre pensament i el nostre cor, sinó que cal confessar humilment i amb confiança els nostres pecats al ministre de l’Església» i també «el prevere no representa només Déu, sinó tota la comunitat, que es reconeix en la fragilitat de tots els seus membres, que escolta commoguda el seu penediment, que es reconcilia amb ell, que l’encoratja i l’acompanya en el camí de conversió i de maduració humana i cristiana».
Com a preveres que som, és bo que el Papa ens recordi que hem de confessar-nos i que hem d’estar disposats tothora a exercir aquest preciós ministeri de reconciliació dels germans amb Déu i amb l'Església.
No podem oblidar mai ni com a penitents ni com a ministres del sagrament que «celebrar els sagrament de la reconciliació significa ser acollit en una abraçada càlida: l’abraçada de la infinita misericòrdia del Pare».
Penso que el Papa Francesc «penitent» ens ha donat una bona lliçó a tots. No és un gest fet de cara a la galeria, sinó que brolla de la seva senzillesa i de la seva coherència. Quan els fidels veuen que nosaltres, preveres, ens confessem, estem predicant l’Evangeli del perdó. Quan els fidels ens veuen confessant, estem predicant l’Evangeli de la misericòrdia. I tot, sense paraules.
Tant de bo que en un i altre cas, els preveres sempre estiguem a punt per a rebre i per a donar, com ens diu el Papa Francesc, «un regal, un do de l’Esperit Sant, que ens omple del doll de misericòrdia i de gràcia que flueix de manera incessant del cor obert del Crist crucificat i ressuscitat».
Norbert Miracle
